Conferència sobre Louis Armstrong

<body topmargin=0 leftmargin=0 marginheight=0 marginwidth=0> <table cellpadding=0 cellspacing=0 border=0><tr> <td valign="top" colspan=2 height=125 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000" bgproperties="fixed" background="60e467d1egerdp.gif"> <div> <A HREF="index.htm" TARGET="_top" TITLE="Home page"><U><B><IMG SRC="85466580.jpg" border=0 width="102" height="88" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>   </B><A HREF="id488.htm" TARGET="_top" TITLE="Pàg. principal en català"><U><B><IMG SRC="85662550.jpg" border=0 width="98" height="85" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>   </B><A HREF="id300.htm" TARGET="_top" TITLE="Conferència sobre el Cotton Club"><U><B><IMG SRC="85860530.jpg" border=0 width="96" height="83" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A></div> <bR> <bR> <bR> <div> </div> </td> </tr><tr> <td valign="top" width=190 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B><IMG SRC="2cc98d30.jpg" border=0 width="152" height="211" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></div> <div> <B>Text de la conferència sobre Louis Armstrong elaborada i oferta per Big Mama.</B></div> <bR> </td> <td valign="top" height=355 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B><U>CONFERÈNCIA:</U></B><B><U>LOUIS ARMSTONG</U></B></div> <div> <B><U>Comentat  per  BIG MAMA </U></B></div> <bR> <div> <B>INTRODUCCIÓ (RESUM BIOGRÀFIC)</B></div> <div> Daniel Louis Armstrong va néixer vers el 1900 a Nova Orleans. Als 5 anys els seus pares es van separar i als 13 entrà en un reformatori local per a infants negres on van iniciar-lo a tocar la corneta. Va estar-hi poc més d´un any i en sortir va començar a escoltar les orquestres locals i a treballar com a músic. L´any 1917 va substituïr el seu mentor, el cornetista King Oliver (que partí vers Xicago), en l´orquestra de Kid Ory. </div> <div> Entre 1919 i 1921 toca amb l´orquestra de Fate Marable en vaixells que fan recorreguts pel Mississippi i aprèn a llegir partitures. L´any 1922, King Oliver li ofereix feina a Xicago i Louis abandona Nova Orleans per reunir-s´hi. L´any 1923 grava amb King Oliver el que serà el primer disc de jazz de la història gravat per una orquestra de músics negres. </div> <div> L´any 1924 rep una oferta de feina a Nova York per integrar-se a l´orquestra de Fletcher Henderson. Hi treballa aproximadament un any causant gran sensació entre els músics, fent múltiples concerts per diverses ciutats i enregistrant discs amb les cantants de blues més estel.lars del moment. </div> <div> L´any 1925 retorna a Xicago per treballar en diverses feines: al matí grava discos, a la tarda toca al Teatre Vendome (on comença a canviar la corneta per la trompeta i a cantar fent scat), al vespre toca al Dreamland i a la nit assisteix a jam sessions. L´any següent deixa el Dreamland per tocar al Sunset Café, regentat per Joe Glaser, seguint amb la mateixa frenètica activitat. Entre finals de 1925 i l´any 1928, Louis Armstrong va fer una sèrie de gravacions que han deixat emprempta en la història del jazz: els enregistraments amb els Hot Five i els Hot Seven. Eren una agrupació de 5 a 7 músics que es reunien per fer aquelles gravacions sota el lema de fer música de Nova Orleans. </div> <div> Poc després, Louis Armstrong fou considerat una estrella i era sol.licitat per tocar com a solista en diverses orquestres que acabaven dient-se "Louis Armstrong and His Orchestra". Amb aquesta fòrmula va tocar altre cop a Nova York i va fer gires pels Estats Units. L´any 1930 tocà a Califòrnia amb una orquestra, el bateria de la qual era Lionel Hampton. També va participar per primer cop en una pel.lícula cantant "Rascal You".</div> <div> L´any 1932 viatjà en vaixell per tal de tocar a Anglaterra. Tornà a Nova York  i va seguir col.laborant amb la orquestra de Chick Webb, començant a notar problemes als llavis. </div> <div> L´any 1934 tornà a Europa i va fer-hi una gira. Un cop acabada, s´instala un temps a París per descansar. Acaba tocant-hi a la Salle Pleyel. El gener de 1935 tornà a Nova York i demanà a Joe Glaser (antic amic de l´època del Sunset Café) que li faci de mànager, el qual acceptà i ho feu fins la seva mort. </div> <div> Entre 1935 i 1947 Louis Armstrong va tocar en nombrosos concerts per tots els Estats Units i molts enregistraments, que abasten les seves col.laboracions amb grans orquestres.</div> <div> Després de la Segona Guerra Mundial el món entra en crisi i l´era del swing conclou amb la dissolució de les "big bands" que no poden mantenir-se. Sota l´assessorament del seu mànager Joe Glaser, Louis Armstrong reuneix un grup petit de músics i amb el nom de Louis Armstrong and His All Stars recreen el so de Nova Orleans i fan gires per Estats Units i Europa (participen al primer festival internacional europeu de jazz a la vila de Niça). Als anys 50, Louis Armstong ja és reconegut internacionalment com l´ambaixador del jazz.</div> <div> L´any 1959 a Itàlia, després d´un esgotador viatge, pateix molèsties cardíaques i una pulmonia, entrant finalment en coma. Es refà de l´ensurt i encara acompleix una emotiva gira per Africa, amb 40 concerts i 60.000 km recorreguts, aplegant mil.lers d´admiradors arreu on toca. A Sierra Leone, Louis perd la seva amiga i col.laboradora, la cantant Velma Middleton que va emmalaltir-hi i morir l´any 61.</div> <div> L´any 1964 Louis torna a patir problemes de cor, dispnea i flevitis i ha de romandre sota control mèdic. A partir de 1968 gairebé no pot respirar i en les seves actuacions feia frases curtes amb la trompeta o cantava quasi bé parlant. </div> <div> L´any 1971 va voler tocar al Waldorf Astoria Empire Room, malgrat les prescripcions mèdiques que li ho desaconsellaven. En acabar el concert va haver de ser ingressat a cures intensives degut a un infart. Va sortir de l´hospital el 5 de maig del mateix any.</div> <div> El 6 de juliol de 1971 Louis Armstrong va morir a casa seva, a Corona (Nova York) per insuficiències renal i cardíaca. La seva música, però, segueix mantenint-se viva en les gravacions i les pel.lícules que va deixar-nos com a llegat del seu art i de la seva extraordinària personalitat.</div> <bR> <div> <B>ELS INICIS</B></div> <div> Louis Armstrong va néixer en una barraca a l´extraradi negre de Nova Orleans, bé el 4 d´agost de 1901 o bé el 4 de juliol de 1900. Els seus pares eren Willie Armstrong, obrer d´una fàbrica d´aiguarràs, i Mary, més coneguda com Mayann. Va tenir una germana tres anys més jove que ell de nom Beatrice, però coneguda com Mama Lucy. Louis sempre va estar molt lligat a Mayann i a Mama Lucy.</div> <div> Quan Louis tenia cinc anys els seus pares es van separar i la seva mare es va traslladar al barri de Storyville on Louis va formar un quartet vocal. Quan tenia 13 anys, enmig de les festes, Louis va agafar un revòlver del seu padrastre i va disparar-lo a l´aire, amb tant bona o mala fortuna que fou enxampat per un guàrdia i confinat a un reformatori. Allí va estar-hi durant un any i mig i el van anomenar encarregat de tocar la corneta per avisar de l´hora de llevar-se, del dinar i de les dutxes. Aquell entrenament diari i els ensenyaments de teoria musical i d´instrument que li impartiren diversos professors, feren de Louis un iniciat (en el reformatori també organitzaren una petita orquestra per recaptar fons tocant en balls i picnics).</div> <div> Quan Louis sortí del reformatori treballà en diverses feines: repartint carbó, llet, venent diaris, fent de rentaplats, descarregant plàtans, etc., però el que a ell li agradava era escoltar les orquestres que tocaven a Nova Orleans en aquella època, entre les quals triomfava la del tombonista Kid Ory o la del trompetista Freddie Keppard. Per escoltar aquelles orquestres, el noi Louis havia de posar-se roba adequada per tal d´aparentar més edat i ser admès en aquells clubs d´ambient enrarit. King Oliver era el trompetista de l´orquestra de Kid Ory i es va fixar en el jove Louis. Va ensenyar-li alguns fraseigs i el va enviar com a substitut en algunes feines que King Oliver no podia fer. Quan va prohibir-se la prostitució a Storyville, l´any 1917 sota el decret del U.S.A. Navy Department, la feina dels músics va devallar i molts d´ells van decidir marxar cap a altres destins per tal de guanyar-se la vida. King Oliver va anar-se´n a Xicago i Louis va ocupar el seu lloc a l´orquestra de Kid Ory, on a més de tocar-hi feia un número de claqué.</div> <div> Amb 18 anys Louis Armstrong es va casar amb la seva primera dona, Daisy, amb qui les coses no anaren massa bé. Aquest fou el principal motiu pel qual Louis acceptà una feina per tocar en la orquestra de Fate Marable entre 1919-1921 en un riverboat que feia trajectes pel Mississippi. L´orquestra comptava amb 12 membres i sonava molt compacte i Louis va aprendre a llegir els arranjaments de les partitures. </div> <div> Entre 1921 i 1922, després de deixar la feina del riverboat, Louis Armstrong entrà a tocar en l´orquestra de Tom Anderson i també a la Tuxedo Band. </div> <div> Després de quatre anys de matrimoni es va separar de la seva dona Daisy. Coincideix en aquelles dates que King Oliver li envia una carta per que es reuneixi amb ell a Xicago al Lincoln Gardens, per tal de tocar-hi com a segon trompeta. Louis decideix abandonar Nova Orleans i viatjar cap a la ciutat del vents.</div> <bR> <div> <B>LA DÈCADA DELS 20</B></div> <div> La King Oliver´s Creole Jazz Band estava integrada per:</div> <bR> <div> Johnny Dodds: clarinet</div> <div> Baby Dodds: bateria</div> <div> Honoré Dutrey: trombó</div> <div> Bill Johnson: contrabaix</div> <div> Lillian Hardin: piano</div> <div> John St. Cyr: banjo</div> <div> King Oliver: corneta</div> <div> Louis Armstrong: segon corneta</div> <bR> <div> Fou la primera orquestra negra en enregistrar un disc de jazz i el fet es va produïr l´any 1923 quan, amb motiu d´una gira per Illinois, Ohio i Indiana, van gravar a Richmond per la discogràfica Gennett. Escoltem aquesta gravació, en el tema <I>Chimes Blues </I>on Louis fa un solo de dos corus.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "CHIMES BLUES"</B></div> <bR> <div> El setembre de 1924, poc després d´haver-se casat amb la pianista Lil Hardin, Louis rebé una oferta per treballar amb l´orquestra de Fletcher Henderson a Nova York, on s´hi desplaçà el 13 d´octubre. Tocant amb tal orquestra, Louis Armstrong va revolucionar l´ambient musical novaiorquès: tothom volia assemblar-se-li. Durant aquell periode, Louis també va acompanyar diverses cantants de blues, entre les quals Bessie Smith, Ma Rainey, Sippie Wallace, etc., i amb Henderson va fer moltes actuacions per diferents ciutats. L´orquestra de Fletcher Henderson era la millor de l´època, pels seus arranjaments (Don Redman) i pels seus músics (entre els quals un jove Coleman Hawkins). Malgrat tot, però, Armstrong mai no s´hi trobà en el seu ambient. D´entre els discos que va enregistrar-hi, n´escoltarem un que va fer furor a Harlem l´any 1925, el tema d´Oliver i Armstrong: <I>Sugar Foot Stomp</I>. </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "SUGAR FOOT STOMP"(orquestra de F.H. 29 Maig 1925-New York)</B></div> <bR> <div> L´any 25 Lil Hardin i el seu grup van aconseguir una feina al Dreamland de Xicago amb un caxet molt bo per a Louis, així que ell va abandonar l´orquestra de Fletcher Henderson per reunir-se amb la seva muller i els Lil Armstrong´s Dreamland Syncopators que l´anunciaven com "Louis Armstrong, The World Greatest Trumpet Player!" </div> <div> Al mateix Xicago, Erkstine Tate va oferir una altra feina a Louis al Teatre Vendome, on el professor Tate dirigia una orquestra de 10-12 músics. El repertori el conformaven música clàssica, veaudeville, música de ball, hot, i també s´hi feia música d´acompanyament en les projeccions de pel.lícules de cinema mut que sovint s´hi oferien. Louis va acceptar la feina per les tardes que compaginà amb les seves actuacions nocturnes al Dramland. A les representacions al Teatre Vendome Louis va canviar la corneta per la trompeta, va adquirir agilitat en la lectura de partitures i va iniciar-se com a actor triomfant amb la cançó <I>Heebie Jeebies </I>i la seva forma de cantar fent scat. </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "HEEBIE JEEBIES"</B></div> <bR> <div> L´any 1926 Armstrong va deixar el Dreamland per tocar al Sunset Café, que era regentat per Joe Glaser. L´orquestra del Sunset Café la dirigia el violinista Carroll Dikerson que va reunir el pianista Earl Hines i Louis (més tard, Joe Glasser es va barallar amb Carroll Dikerson i la direcció de la banda fou confiada a Louis, naixent l´any 1927 el grup Louis Armstrong & His Stompers).</div> <div> Durant aquells anys, la vida musical d´Armstrong fou trepidant: pel matí feia gravacions, per la tarda tocava al Teatre Vendome i al vespre al Sunset Café per després anar a fer Jam Sessions. Les gravacions d´aquella època han estat considerades de gran importància en la història del jazz entre 1925 i finals del 1928 on Louis Armstrong va desenvolupar el seu so, les notes agudes, la improvisació i la seva extraordinària creativitat. I  d´on vingué la idea de fer aquelles gravacions? Sembla ser que vers l´any 1925 algun directiu de la companyia Okeh Records (assessorat pel pianista de Bertha "Chippie" Hill que es deia Richard M. Jones i que havia gravat amb Louis) va tenir la pensada de que es podria copçar un públic potencial si Louis Armstrong reunia entorn seu un grup de músics de Nova Orleans i enregistraven la música dels seus orígens. I així li ho proposaren: el músic va acceptar organitzant els HOT FIVE amb:</div> <bR> <div> Louis Armstrong: corneta</div> <div> Kid Ory: trombó</div> <div> Johnny Dodds: clarinet</div> <div> Lil Armstrong: piano</div> <div> Johnny St. Cyr: banjo</div> <bR> <div> on tot el personal era de la vella Nova Orleans excepte Lil, muller d´Armstrong i pianista del quintet, i es disposaren a fer les gravacions pertinents.</div> <div> Aquells discs obtingueren una gran difusió entre el públic negre (race records) i les sessions seguiren produïnt-se. Més endavant el grup es va ampliar amb Pete Briggs (tuba) i Baby Dodds (bateria) i el nom del conjunt canvià per dir-se els HOT SEVEN. Es feren successius enregistraments amb diferents formacions que només es reunien per gravar aquells discos extraordinaris i que en comptades ocasions tocaren junts en concert. Posteriorment van sorgir uns altres HOT FIVE amb nous components d´entre els quals cal destacar la substitució de Lil Armstrong pel genial pianista Earl Hines, que va aportar a la banda una major riquesa harmònica i un swing encomanable (en aquella època les desavinences entre el matrimoni Armstrong començaven a fer-se evidents).</div> <div> Una de les gravacions dels HOT FIVE va ser el <I>Heebie Jeebies </I>que ja hem escoltat. Ara farem una audició d´una peça de l´època dels HOT FIVE gravada el 28 de juny de 1928 a Xicago amb:</div> <bR> <div> Louis Armstrong: trompeta i veu</div> <div> Fred Robinson: trombó</div> <div> Jimmy Strong: clarinet i saxo tenor</div> <div> Earl Hines: piano</div> <div> Mancy Carr: banjo</div> <div> Zutty Singleton: Bateria</div> <bR> <div> que es titula <I>West End Blues </I>i, sembla ser, que feia poc s´havia mort Mayann, la mare de Louis. Escoltem el feeling amb què Louis la va interpretar. </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "WEST END BLUES"</B></div> <bR> <div> L´any 1929, Louis Armstrong va tornar a Nova York per participar en l´espectacle "Hot Chocolates" que Fats Waller havia preparat sota comanda dels propietaris del Connies Inn (Fats Waller i Armstrong ja es coneixien de quan Waller havia tocat com a pianista de l´orquestra d´Erkstine Tate a Xicago entre 1925-26). Influenciat per Fats Waller, el trompetista enregistrà aquell mateix any amb gran èxit <I>Ain´t Misbehavin´</I>, <I>Black and Blue</I>, <I>Some of These Days</I> i <I>When you´re Smiling</I>. (L´any 1955 Louis Armstrong and His All Stars varen gravar a Nova York un disc en homenatge a Fats Waller titulat "Satch plays Fats" que argumenta l´admiració de Louis envers l´emblemàtic pianista).</div> <div> Per concloure amb aquesta dècada visionarem un fragment d´un programa televisiu on un Louis Armstrong de 62 anys ens parla de la seva època amb Fate Marable, Erkstine Tate, Fletcher Henderson i les actuacions al Sunset Café i al Teatre Vendome. Escoltem-lo.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO: "ENTREVISTA amb Ralph Gleason 1963 a Jazz Casual" </B></div> <bR> <div> <B>LA DÈCADA DELS 30</B></div> <div> Durant aquest periode, en plena època de les Big Bands, Louis Armstrong va treballar amb diferents orquestres com a estrella convidada, grups d´altres directors que esdevenien Louis Armstrong & His Orchestra quan aquest hi intervenia. A finals del 29 i inicis del 30 va treballar amb la Carroll Dickerson Band per treballar al Savoy Ballroom de Xicago i al Connies Inn de Nova York (en l´espectacle de Fats Waller). Poc després prengué la direcció de l´orquestra de Louis Russell per fer una gira pels Estats Units i diverses gravacions. L´any 1930 també va actuar per primer cop a Califòrnia al cabaret Frank Sebastians´ New Cotton Club de los Angeles amb l´orquestra de Les Hite on hi havia un jove Lionel Hampton amb 17 anys. Aquest club estava just al davant de la Metro Goldwin Mayer i Louis va participar per primer cop en una pel.lícula de Hollywood: eren uns dibuixos animats on apareixia un primer pla del trompetista cantant <I>Rascal You</I>.</div> <div> Va retornar a Xicago on va actuar al Show Boat Café amb la Zilmer Randolph Band i van fer una posterior gira, obtenint un contracte per tocar a Nova Orleans durant tres mesos als Suburban Gardens, on hi triomfaren espectacularment. Un dels temes que més agradà al públic de l´antiga  colònia francesa fou <I>When it´s Sleeppy Time Down South</I>. Ara, per fer un descans de tants noms, ens relaxarem escoltant un medley de l´any 1932 on apareix aquest tema que el músic solia tocar a l´inici dels seus concerts, precedit per l´esmentat <I>I´ll be glad when you´re dead, You Rascal You </I>i proseguit per <I>Nobody´s Sweetheart</I>. Bona audició!  </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "RASCAL YOU - WHEN IT´S SLEEPY TIME DOWN SOUTH - NOBODY´S SWEETHEART" </B></div> <bR> <div>                   </div> <div> L´any 1932 el trompetista tocà amb l´orquestra del bateria nan Chik Webb (posterior descobridor d´Ella Fitzgerald en una competició vocal d´infants orfes) al Pear and Lincoln Theater de Filadèlfia. Va interrompre tal col.laboració per fer la seva primera visita a Anglaterra: el 14 de juliol de 1932 hi arribà a bord del transatlàntic SS. Majestic i s´allotjà a l´hotel Ambassador. Va fer un primer concert al Palladium acompanyat per músics afincats a Pars. Després, una petita gira per Glasgow, Nottingham i Liverpool, per retornar finalment a Nova York en el mateix vaixell el novembre del mateix any, on hi prosseguí les seves col.laboracions amb Chick Webb. A inicis del 33, la desbordant feina que Louis acomplia (a vegades fins a 7 actuacions diàries) li feu patir dels llavis. </div> <div> A finals de juny del 33, Armstrong viatjà altre cop a Europa, on va actuar al Holborn Empire de Londres el 5 d´agost. Acabat el contracte Louis va acomiadar el seu mànager Johnny Collins i el director de la banda Jack Hilton es va convertir en el seu representant temporal. Van fer una gira per Dinamarca, Suècia, Noruega i Holanda, obtenint gran èxit.</div> <div> L´any 1934 Armstrong s´instal.là a París per descansar els seus llavis (anava acompanyat de la seva amant Alpha Smith, amb qui es casà posteriorment en obtenir el divorci de Lil Hardin el 1938). Després d´uns mesos de descans va oferir dos concerts a la Salle Pleyel acompanyat per músics francesos. Aquell mateix any va enregistrar un disc per la casa Brunswick i va fer una gira amb el mànager francès N.J. Canetti per Bèlgica, Suïssa i Itàlia que va haver d´interrompre per afeccions als llavis. Després de patir molts abusos va despatxar el mànager en qüestió i tornà a Nova York, malgrat els problemes que li va causar el robatori del seu passaport per part del venjatiu John Collins, anterior representant del músic a Anglaterra.</div> <div> Un cop als Estats Units Louis Armstrong va fer repòs durant sis mesos per restablir-se dels llavis i recuperar la salut. Durant aquells dies, va reflexionar sobre la seva carrera i sobre totes les circumstàncies que l´havien portat a tal esgotament, en especial tot un plantell de personatges que, com a sangoneres, l´havien explotat i havien extingit la seves forces. Finalment decidí demanar ajut a Joe Glaser, antic amic de l´època del Sunset Café. Glaser va assumir la representació d´Armstrong a partir de 1935 fins la seva pròpia mort, contribuïnt a fer de l´artista una gran estrella internacional i esdevenint el millor amic i confident de Louis.</div> <div> A continuació veurem un video on Louis dirigeix una gran orquestra, per tal de fer-nos una idea de com va viure aquella època de les Big Bands. </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO: "L.A. & his Orchestra"</B></div> <bR> <div> Després de "fitxar" Joe Glaser, Louis Armstrong va fer gires per tots els Estats Units, va participar en pel.lícules, va fer molts enregistraments i el seu èxit s´incrementà notablement.</div> <div> Com a anècdota citarem que l´any 1936 Armstrong publicà la seva primera autobiografia sota el títol de "Swing that music" on l´editorial, en un intent per corregir-li l´estil, va esguerrar tot un document sobre l´argot musical de l´artista. Això, evidentment, no va agradar gens a Louis. </div> <bR> <div> <B>ELS "ALL STARS"</B></div> <div> Entre 1935 i 1947 Louis Armstrong va fer nombroses gravacions per la companyia Decca, acompanyant-se habitualment per grans orquestres. Abarca l´etapa anomenada Era del Swing, on del "two beat" del combo hot de Nova Orleans es passà als "four beats" (un canvi rítmic molt important que no s´ha de confondre amb el terme "swing" que fa referència a una pulsació i existeix dels dels orígens del jazz). És a dir, que aquelles big bands tocaven amb més comoditat en compassos de 4 que no pas en els rítmes binaris típics del jazz originari de Nova Orleans (que sovint procedien de marxes militars, polkes i altres músiques populars centroeuropees passades pel sedàs de la manera de fer dels músics negres). Així doncs, tots els enregistraments d´aquest període apareixen recollits en els arxius del segell discogràfic Decca.</div> <div> Després de la Segona Guerra Mundial, el món del jazz va patir una greu crisi i la majoria d´aquelles big bands es van dissoldre per manca de recursos, per donar lloc a petites formacions. </div> <div> A partir de 1942 el naixement del <I>bebop</I> va capgirar els principis fonamentals del jazz, esdevenint una música revolucionària, tant per les seves noves harmonies i pel desenvolupament rítmic com per la conscienciació del músic negre com a individu i com a constitutiu d´un grup ètnic amb uns valors diferencials. Aquesta corrent musical va tenir molts adeptes però també molts detractors, afavorit-se que hi hagués un revival del Dixieland i del jazz tradicional com a reacció d´un rebuig pel <I>bebop</I>.</div> <div> Louis Armstrong, assessorat pel seu mànager i amic Joe Glaser, va decidir formar un petit grup, els ALL STARS, per tocar la música de Nova Orleans de la qual Louis n´era un especialista. Els ALL STARS van ser creats l´estiu de 1947 i oferiren un primer concert al Billy Bergs Club de Hollywood. Poc després, l´any 1948 la banda definitiva la formaven:</div> <bR> <div> Jack Teagarden: trombó</div> <div> Barney Bigard: clarinet</div> <div> Earl Hines: piano</div> <div> Arvell Shaw: contrabaix</div> <div> Sidney Catlett: bateria</div> <div> Velma Middleton: veu</div> <bR> <div> Louis Armstrong and His All Stars van iniciar una gira pels Estats Units per després viatjar a Europa convidats pel govern francès per tocar a Niça al primer gran festival europeu de jazz. Entre el 22 i el 28 de febrer de 1948 van passar-hi l´orquestra de Mezz Mezzrow (amb Baby Dodds a la bateria i Pops Foster al contrabaix), el grup de Rex Stewart, el Quintet del Hot Club de França (amb Django Reinhart i Stéphane Grappelly), etc., a més de Louis Armstrong and His All Stars. El festival assolí un èxit aclaparador i, segons paraules citades del reconegut crític i afeccionat al jazz Huges Panassié, "amb un públic delirant de jazz". Louis Armstrong and His All Stars van tocar també a París a la Salle Pleyel (2 i 3 de març de 1948) amb centenars d´admiradors que no van poder accedir-hi.</div> <div> L´any 1949 Louis Armstrong and His All Stars viatjaren a Nova Orleans per participar en les festes del Mardi Grass. Armstrong fou anomenat "King of the Zulus", així com ciutadà honorable a qui rendiren les claus de la ciutat simbolitzades per una claueta d´or.</div> <div> Durant la tardor de 1949 tota la banda va retornar a Europa per fer-hi una gira. Cozy Cole va substituïr el bateria Sidney Catlett, afectat per una greu malaltia. La tournée va ser esgotadora, amb un concert per dia (a vegades dos), en ciutats diferents. Fins i tot van tocar pel Papa Pius XII per invitació del mateix.</div> <div> L´any 1951 es produïren dues baixes als All Stars: Jack Teagarden i Earl Hines. Per diferents motius, ambdós músics van abandonar el grup i entaren a substituïr-los Trummy Young al trombó i Marty Napoleon al piano, i posteriorment Billy Kyle.</div> <div> Escoltem tot seguit com sonava aquella banda amb un disc enregistrat l´any 1954 en homenatge al gran compositor W.C. Handy, amb un tema cantat per Armstrong i Velma Middleton. La història d´un fugitiu al qui mai no podien enxampar, la història de Long Gone.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "LONG GONE" </B></div> <bR> <div> <B>LOUIS ARMSTRONG: L´AMBAIXADOR DEL JAZZ</B></div> <div> Des dels inicis dels 50 Louis Armstrong and His All Stars van tocar arreu en les millors sales de concerts plenes fins a rebentar. L´Olympia de Paris, la Royal Philarmonic de Londres,... fins i tot el Windsor Palace de Barcelona va privilegiar-se de rebre el ja ambaixador del jazz i els seus acompanyants. La gira prevista per l´URSS però, no va realitzar-se. Sembla ser que els motius foren els següents: l´any 1957 el departament d´Estat de Washington va oferir a Louis Armstrong de fer una gira per la URSS com a ambaixador americà. Aquell mateix any es produïren els incidents de Little Rock, on els nens negres eren refusats a les escoles blanques contradient una llei dictada pel Tribunal Suprem. Això provocà manifestacions i greus atacs racistes. El president Eissenhower no va prendre posicions en el seu moment i això va motivar Louis a declinar l´oferiment per no voler representar un govern que havia consentit aquells incidents racistes. Va respondre que si volia anar als països de la Unió Soviètica ho feria a títol personal i no com a ambaixador del govern americà.</div> <div> En aquelles gires tant llargues, Louis i la seva quarta esposa Lucille Wilson (amb qui es va casar l´any 1942 i que fou la seva muller fins el dia del seu traspàs) anaven acompanyats de 24 maletes que s´havien de disposar per ordre. Entre tot l´equipatge transportaven dos equips per reproduïr música, per si un d´ells s´espatllava, ja que l´artista necessitava escoltar música en tot moment. En una altra de les valises, el trompetista portava tot un variat d´herbes ramaieres i ungüents pels llavis, per fer bé la digestió, etc.. </div> <div> Escoltem un tema emblemàtic de H. Carmichael on Louis Armstrong canta amb Jack Teagarden, poc abans que el trombonista deixés el grup. És una gravació del 51.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "ROCKING CHAIR"</B> </div> <bR> <div> Al marge de les gires Louis Armstrong també va fer excel.lents gravacions, d´entre les quals cal destacar les que va fer amb Ella Fitzgerald acompanyats  pel pianista Oscar Peterson, o els discs on Duke Ellington toca el piano amb els All Stars titulat "Louis Armstrong and Duke Ellington", amb temes del Duke. Louis també era un gran afeccionat a escriure a màquina i va fer una segona autobiografia que va publicar-se a França per primer cop l´any 1952 per Ed. Juillard, i traduït al francès per Madelaine Gautier sota el títol "Ma Nouvelle-Orléans". Dos anys més tard va aparèixer en la seva versió original als Estats Units amb el títol "Satchmo-My life in New Orleans", un xic canviat però no tant com l´anterior "Swing that music". El llibre conté els seus primers 22 anys de la seva vida. La resta la volia publicar en nous volums que mai no arribà a escriure.</div> <div> Cal destacar també, entre les seves participacions en pel.lícules, la del film que se li va dedicar: "Satchmo The Great" l´any 1955/6.</div> <div> Escoltem un exemple d´aquells temes que va enregistrar amb Ella Fitzgerald i Oscar Peterson. El conegudíssim <I>Cheek to Cheek</I>.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: "CHEEK TO CHEEK"</B></div> <bR> <bR> <div> <B>ELS DARRERS CONCERTS</B></div> <div> L´any 1959, després d´un esgotador viatge a Spoletto (Itàlia), Louis Armstrong es va trobar molt cansat. Va entrar en coma degut a una pulmonia i a una complicació cardíaca. Aquell fou un primer ensurt, del qual es recuperà a les poques setmanes per seguir treballant.</div> <div> L´any 1960 va fer una gira per Àfrica on hi va efectuar 40 concerts i més de 60.000 km. Tots els recitals foren remarcables, però el d´Accra va aplegar 50.000 persones i Louis Armstrong and His All Stars van tocar a l´aire lliure per tota aquella gent i els seus caps de tribus arribats de punts molt llunyans per venerar el gran mite de l´ample somriure. Malauradament aquella gira va provocar un tràgic incident: la mort de Velma Middleton a Sierra Leone, on va emmalaltir i va morir-hi el 9 de febrer del 1961. </div> <div> A continuació farem un passi d´un video del 1962 on Louis Armstrong canta l´espiritual <I>Nobody knows the trouble I´ve seen</I>, qui sap si recordant la seva desapareguda amiga i companya Velma.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO: "NOBODY KNOWS THE TROUBLE I´VE SEEN"</B></div> <bR> <bR> <div> L´any 1964 Armstrong va tornar a patir problemes de cor, dispnea i flevitis. Hagué d´ingressar a l´hospital i seguir un tractament. El 1967 pateix una pulmonia, que li deixa unes greus seqüeles: quasi no pot respirar. Va tornar a ingressar diverses vegades a l´hospital i, mentre es recuperava, el seu mànager Joe Glaser va patir un atac de feridura i fou conduït al mateix hospital Beth Israel on, finalment, hi va morir. A partir d´aquell incident, Louis Armstrong encara va fer algun concert, però patia greus problemes respiratoris i més aviat cantava frases curtes o acabava recitant.</div> <div> L´any 1970 se li va fer una gran festa d´aniversari en un estudi de gravació, enregistrant-se el disc "Louis Armstrong and Friends".</div> <div> L´any 1971 va voler tocar al Waldorf Astoria Empire Room malgrat que els seu metge li ho va desaconsellar. Just acabat el concert va patir un infart i fou ingressat sota vigilància intensiva. Rebé l´alta mèdica el 5 de maig.</div> <div> El 6 de juliol de 1971 a les 5.30 hores de la matinada va morir mentre dormia a casa seva, a Corona, Nova York. Els metges van arribar quan Armstrong ja havia defallit i només van poder certificar la seva mort per insuficiència renal i cardíaca. Amb la mort física no va morir, però, l´obra ni la llegenda de Louis Armstrong, que romandrà viva mentre la gent s´emocioni amb la seva música i amb el seu art. Veiem, gairebé per acabar, un concert homenatge que alguns dels seus amics li van oferir en record poc després de morir. </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO: "HOMENATGE A LOUIS ARMSTRONG"</B> </div> <bR> <div> Per acabar, dir-vos que Louis Armstrong va deixar tant repertori gravat i de tanta qualitat que fóra impossible escoltar-lo tot en tan poc temps. Per qui vulgui conèixer més sobre la música d´aquest extraordinari artista, espero que la conferència avui exposada els pugui servir de guia. I desitjo que la música del mestre els pugui omplir. Com deia ell en acomiadar-se de les seves cartes "Red Beans and Ricely Yours". Fins una altra ocasió. Bon vespre. </div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> </td> </tr></table></body>