Conferència sobre el Cotton Club

<body topmargin=0 leftmargin=0 marginheight=0 marginwidth=0> <table cellpadding=0 cellspacing=0 border=0><tr> <td valign="top" colspan=2 height=125 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000" bgproperties="fixed" background="60e467d1egerdp.gif"> <div> <A HREF="index.htm" TARGET="_top" TITLE="Home page"><U><B><IMG SRC="85466580.jpg" border=0 width="102" height="88" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>   </B><A HREF="id488.htm" TARGET="_top" TITLE="Pàg. principal en català"><U><B><IMG SRC="85662550.jpg" border=0 width="98" height="85" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>   </B><A HREF="id301.htm" TARGET="_top" TITLE="Conferència sobre els pianistes de Harle"><U><B><IMG SRC="85860530.jpg" border=0 width="96" height="83" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A></div> <bR> <bR> <bR> <div> </div> </td> </tr><tr> <td valign="top" width=190 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B><IMG SRC="2c89ada0.jpg" border=0 width="154" height="218" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></div> <div> <B>Text de la conferència sobre el Cotton Club elaborada i oferta per Big Mama.</B></div> <bR> </td> <td valign="top" height=355 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B><U>CONFERÈNCIA:</U></B></div> <div> <B><U>EL COTTON CLUB</U></B></div> <div> <B><U>Comentat  per  BIG MAMA </U></B></div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO : Pel.lícula "Cotton Club" (fragment entrada al club)</B></div> <bR> <bR> <div> <B>INTRODUCCIÓ</B></div> <div> El Cotton Club fou un local on s´hi feren espectacles musicals de gran qualitat, situat a Harlem entre 1923 i 1935 i al cor de Broadway entre 1935 i 1940, i regentat per gàngsters. Tals musicals foren produïts per grans noms en l´àmbit de la composició com Mc.Hugh i Dorothy Fields, Harold Arlen i Ted Koeler, el mateix Duke Ellington o Sammy Cahn i Saul Chaplin. Importants orquestres s´encarregaren d´oferir la música al Cotton Club: l´orquestra d´Andy Preer va arrencar amb els primers muntatges i a la mort del seu director el lloc fou ocupat per Duke Ellington and the Whashingtonians, que assoliren gran èxit. L´any 30, Cab Calloway entrà al Cotton Club dirigint l´orquestra del desaparegut Andy Preer i va causar furor degut a la seva explossiva personalitat. Durant uns anys els espectacles alternaren temporades amb Duke Ellington i altres amb Cab Calloway, fins que Ellington va voler deixar-ho definitivament. L´any 1934 hi entrà l´orquestra de Jimmy Lunceford. Més endavant i ja en el nou local, va tornar Cab Calloway, altre cop Duke Ellington fins que l´any 1939 contractaren l´orquestra d´Andy Kirk, que venia de Kansas City i tenia com a muller l´excel.lent pianista i arranjadora Mary Lou Williams. Pel darrer espectacle, l´any 1940, fou contractat Louis Armstrong, però els gustos de la gent canviaren amb el temps i el club va haver de tencar portes.</div> <div> Noms importants de cantants que també van passar pel Cotton Club serien els de: Edith Wilson, Ethel Waters, Josephine Baker, Ivy Anderson, Lena Horne, Maxine Sullivan i, fins i tot la mateixa Sister Rosetta Tharpe.</div> <div> Cal destacar també els noms d´alguns ballarins extraordinaris que destacaren en els espectacles del Cotton Club:</div> <div> -Earl "Snakehips" Tucker (feia contorsions) i li deien l´home boa constrictor.</div> <div> -Bill "Bojangles" Robinson, especialista en <I>stair dance </I>(ballar pujant i baixant escales).</div> <div> -Clayton "Peg Leg" Bates: un ballarí que als 10 anys es va quedar sense cama per un accident amb una màquina de segar cotó. Un oncle li va fer una cama amb la que va aprendre a caminar, córrer i a ballar.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO : Pel.lícula "Cotton Club" (fragment </B><I><B>Stair Dance</B></I><B>)</B></div> <bR> <bR> <div> <B>INICIS DEL COTTON CLUB</B></div> <div> El Cotton Club era un club de públic blanc i artistes negres situat al bell mig de Harlem, un barri "negre" on vers el 1900 s´hi creà vivenda barata i es va especular amb els preus. Després de la 1ª Gerra Mundial i degut a la inflació, molts negres s´hi mudaren i alguns llogaren un pis, d´altres el van comprar i d´altres subllogaren habitacions per poder afrontar-ne els pagaments. Entre ells també alguns artistes. L´any 1910 es va produïr un fet que va provocar una fugida de la població negra cap a Harlem per tal d´establir-s´hi. Va ser quan el pes pesat de boxa Jack Johnson (negre de pell) va guanyar el campió Jim Jeffries ("Great White Hope"). Allò va provocar una gran eufòria entre la població negre i una gran ràbia entre els blancs que varen agredir els establiments de molts negres que en lloc de rehabilitar-los, van anar a la nova comunitat de Harlem per instalar-s´hi. Els primers locals d´entreteniment a Harlem eren llocs petits sovint regentats per irlandesos, on els músics tocaven per propines. L´any 1918 es va construïr el Douglas Casino, un edifici bifuncional. A ran del carrer tenia el Douglas Theater on s´hi passaven pel.lícules, es feien espectacles de veaudeville, de màgia, etc. Al pis superior hi havia una sala de ball que no va funcionar massa bé i que fou tancada fins l´any 1920, quan el boxejador campió Jack Johnson la va llogar per fer-hi un club selecte que es digué Club Deluxe. El lloc no acabava de funcionar fins que un dia els gàngsters d´un tal Owney Maden hi organitzaren una festa per vendre la cervesa Madden nº 1 i el lloc es va omplir d´unes 500 persones. Els gàngsters varen decidir que aquell lloc era el que estaven buscant per establir-s´hi i Jack Johnson va haver d´acceptar l´oferta que li feren d´actuar-hi com a semimànager. El dia que es va fer la transacció del Club Deluxe, el gàngster Owney Madden no hi era personalment ja que complia condemna a la presó de Sing Sing des del 1914 per assassinat.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO: Documental Llei seca (3 fragments)</B></div> <bR> <bR> <div> <B>OWNEY MADEN</B></div> <div> Owney Madden va néixer a Anglaterra i viatjà als Estats Units als 11 anys. Quan tenia 16 anys fou batejat com Owney <I>The Killer</I>. Als 18 anys ja assumia el comandament d´una de les seccions de la Gopher Gang (una banda de gàngsters), i s´especialitzà en atracaments, en donar "protecció" a comerciants i a propietaris de saloons, i en col.leccionar polítics corruptes. Va deixar la facció de la Gopher Gang per dirigir el seu propi sindicat i els seus enemics li varen preparar diversos atemptats en to venjatiu. El 6 de novembre de 1912 el van envoltar i ferir de mort i la recuperació li va costar molts mesos d´hospital. Mentre es refeia, altres gàngsters intentaven guanyar-li terreny i, fins i tot un d´ells, Patsy Doyle, va extendre el rumor de què Madden havia quedat paralític. Tal rumor va enutjar tant Madden que va fer-se treure del llit per assassinar Patsy Doyle. Aquest assassinat fou la ruïna de Madden ja que va ser arrestat i acusat d´aquell i d´altres crims que havia comès amb anterioritat, i fou condemnat a la presó de Sing Sing per una pena d´entre 10 i 20 anys. Era l´any 1914 i Madden tenia 23 anys. Malgrat que l´arrest el va commocionar, Madden va seguir exercint el seu poder des de la presó, evitant, però, els problemes amb la policia.</div> <div> L´any 1923 Madden va sortir de la presó per bon comportament després de 8 anys de confinament. Tenia 32 anys.</div> <bR> <div> <B>OBERTURA DEL COTTON CLUB</B></div> <div> Owney Madden va mantenir un estricte control sobre el seu sindicat, fins i tot en l´època en què estava empresonat. Des de la presó de Sing Sing va decidir que un possible bon negoci fóra invertir en el món de l´espectacle, ja que amb la Prohibició (Llei Seca 1920-1933) els preus de l´alcohol eren molt inflats. Amb tal fi es va fer una prova en el Club Deluxe de Jack Johnson i, donat l´èxit, s´iniciaren els "tràmits" per obrir-hi el nou club que rebria el nom de Cotton Club.</div> <div> La direcció del nou Cotton Club fou assumida inicialment per Walter Brooks, i assessorat (en comptades ocasions) per Jack Johnson. Un bon col.laborador de Madden, de nom George <I>Big Frenchy </I>de Mange va ser nomenat secretari de la nova corporació constituïda per tal d´explotar el club, i el president de tal corporació fou un carterista anomenat Sam Ellis. El local fou aprofitat en la seva capacitat fins el límit, disposant les taules vora l´escenari i en diferents nivells fins el costat de les parets on hi havien les barres, de manera que hi podien cabre unes 700 persones. La decoració era estil "jungle" amb palmeres i d´un cert gust pel primitiu, però tant la roba de les cortines com la de les taules era molt elegant. Es pretenia atraure un públic potentat i només hi serien admesos els clients de pell blanca, malgrat que les coristes, músics i altres artistes fossin gairebé tots de pell fosca. El terra de l´espai escènic tenia diferents pisos i es va preveure de canviar d´espectacle cada sis mesos. Tot el personal que hi entrà a treballar fou portat de Xicago, per tal d´assegurar-ne la lleialtat, i tot un seguit de cuiners i cambrers es disposaren a oferir diversos menus, des del més senzill a base de bistec amb patates, fins a plats xinesos o mexicans o la típica cuina de Harlem.</div> <div> El productor del primer espectacle del Cotton Club es deia Lew Leslie. El compositor Jimmy Mc.Hugh en va escriure les cançons i qui les interpretà va ser l´orquestra d´Andy Peer, acompanyats per un grup escollit de coristes i ballarins. Tot estava a punt quan Owney Madden va sortir de la presó de Sing Sing l´any 1923 per l´obertura del Cotton Club. Tothom va quedar-ne admirat. S´hi podia prendre cervesa però també es podia consumir whisky o xampany. Tot sota la vigilància d´una policia comprada que protegia el públic blanc que anava al Cotton Club dels residents de la zona. Un local on s´exigia el respecte del públic per a escoltar i gaudir de l´espectacle.</div> <bR> <div> <B>DUKE ELLINGTON ARRIBA AL COTTON CLUB (1927)</B></div> <div> L´any 1927 va morir el director de l´orquestra del Cotton Club, Andy Preer. Per a suplir aquesta mancança es va pensar en King Oliver i els Dixie Syncopators que portaven sis anys tocant a Xicago i tenien molt renom, però Oliver va considerar que no pagaven prou per la seva banda d´onze músics i el contracte no es va realitzar. El xou d´aquella temporada del Cotton Club va haver de postposar-se. Jimmy Mc.Hugh, el compositor, va recomenar una banda que estava tocant en un teatre de Filadèlfia, era l´orquestra de Duke Ellington and the Washingtonians. La idea fou primerament rebutjada ja que l´organització cercava només personal de Xicago, però finalment sota la insistència de Mc.Hugh i el suport de Jack Johnson es va accedir de fer una audició a la banda, que va entusiasmar tota la direcció del Cotton Club. Així doncs, es va procedir a la signatura del contracte amb el mànager de l´orquestra, Irving Mills, però hi havia el problema de què l´orquestra encara no havia conclòs el contracte amb el teatre a Filadèlfia, la qual cosa no va suposar un obstacle pels gàngsters del Cotton Club que van extorsionar el propietari de l´esmentat teatre fins aconseguir-ne l´escissió. Ellington i la banda van acabar la seva feina a Filadèlfia el mateix dia que començaven al Cotton Club. Van arribar exhausts, però el triomf els acompanyà. Era el 4 de desembre de 1927.En aquells dies una emissora de ràdio local, la WHW, va començar a emetre cada nit les sessions del Cotton Club. Poc després la Columbia Broadcasting System els va oferir l´opció d´emetre les actuacions del Cotton Club a nivell nacional. Aquest fet va provocar que tant el so de Duke Ellington com la popularitat del Cotton Club s´estenguessin arreu dels Estats Units, fent que milers de persones anessin a Harlem a visitar-los.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: D. ELLINGTON & HIS  FAMOUS OR. "St. Louis Toodle-do" (Ellington) (14 Març 1927 - New York)  </B></div> <div> <B>VIDEO: D. ELLINGTON & HIS OR. "Black and Tan Fantasy" (1929)</B> </div> <div> Bubber Miley (<I>inventor de la sordina</I>) i Louis Metcalf: trompeta /  Joe Nanton: trombó</div> <div> Otto Hardwick: saxos / Sonny Greer: bateria / etc. </div> <bR> <div> <B>CAB CALLOWAY ARRIBA AL COTTON CLUB (1930)</B></div> <div> Duke Ellington i la seva orquestra assoliren gran èxit al Cotton Club i, mitjançant les emissions radiofòniques, també a tots els Estats Units per la qual cosa varen proposar-se fer gires. Irving Mills, manager d´Ellington i també de Cab Calloway, va aconsellar la direcció del Cotton Club que aquest darrer substituís l´orquestra d´Ellington, dirigint l´orquestra del desaparegut Andy Preer que es deia The Missourians. Així doncs, Cab Calloway va entrar a formar part de la història del Cotton Club l´any 1930. La primavera del 1931 va catapultar Cab Calloway a la fama, especialment degut a un tema escrit i interpretat per ell, "Minnie The Moocher", del qual es va oblidar la lletra i va començar a improvisar amb el conegut "Hi-de-ho". A partir d´aquella improvisació fou conegut com el <I>Hi-de-ho man</I>.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>VIDEO: Pel.líc. Cotton Club CAB CALLOWAY "Minnie the Moocher"  </B></div> <bR> <div> <B>AUDICIÓ: CAB CALLOWAY & HIS OR. "Minnie the Moocher" </B></div> <div> <B>(3 Març 1931 - New York)</B><B> </B> </div> <bR> <div> ETHEL WATERS ARRIBA AL COTTON CLUB (1933)</div> <div> L´any 1933 torna Duke Ellington al Cotton Club i la cantant contractada va ser Ethel Waters, que ja tenia un cert prestigi en altres locals de Harlem. Els reconeguts compositors de les partitures dels espectacles del Cotton Club, Mc.Hugh (música) i Dorothy Fields (lletres), des del 1930 havien passat el relleu al compositor Harold Arlen i al lletrista Ted Koeler. Així doncs, pel nou espectacle, aquests darrers varen proposar-se de fer una cançó en la que Duke Ellington i la seva orquestra interpretés sons de tormentes (esmentem aquí que el bateria Sonny Greer tenia un set de percussió que ocupava bona part de l´escenari i oferia una gran espectacularitat). Ethel Waters va escoltar la cançó i la va treballar i d´allí en va sortir el tema STORMY WEATHER, que va suposar un gran èxit pel Cotton Club i per la carrera de la cantant.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: ETHEL WATERS "Stormy Weather" (1933)</B></div> <div> <B>VIDEO: ETHEL WATERS "Darkish never dream" </B></div> <div> <B>(documental sobre racisme) </B></div> <bR> <bR> <div> <B>JIMMY LUNCEFORD ARRIBA AL COTTON CLUB (1934)</B></div> <div> El desembre del 1933 es va abolir la Llei Seca i va acabar la prohibició de la venda d´alcohol als Estats Units. Això feu baixar el preu de les begudes i no va agradar gens als mafiosos del Cotton Club. En aquella època, l´extraordianari showman Cab Calloway finalitzà les representacions del darrer espectacle i va decidir deixar el Cotton Club. L´organització va contractar una nova orquestra, i, en aquest cas, fou la de Jimmy Lunceford la que inicià els tractes amb el Cotton Club el gener del 1934. Jimmy Lunceford no era un "entertainer" com Cab Calloway però tenia una bona orquestra i un excel.lent arranjador, el trompetista Sy Oliver.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: JIMMY LUNCEFORD & HIS OR. "Stratosphere" (Lunceford) (4 Setembre 1934 - New York) </B></div> <bR> <div>   </div> <div> <B>EL NOU COTTON CLUB (1935)</B></div> <div> La crisi començava a afectar el Cotton Club. El compositor Harold Arlen rebé ofertes per abandonar el club i va decidir marxar-ne. Progressivament la zona de Harlem esdevenia cada cop més perillosa i la gent optava per no anar-hi, així que la direcció del Cotton Club va decidir escollir un nou emplaçament a Broadway, en el cor de la zona "blanca". Van preparar-ho tot molt bé per tal de què la inauguració fos un èxit. Van tornar a contractar Cab Calloway i tota una sèrie de ballarins i coreògrafs que aconseguiren que el 24 de setembre del 1936 el Cotton Club oferís un espectacle únic. El xou següent fou igualment ben planejat. Duke Ellington retornà triunfalment al Cotton Club assumint-ne la realització de les partitures (era el primer cop que un "negre" ho feia). Ivy Anderson fou contractada com a cantant i una cançó d´Ellington que ella va cantar assolí gran ressò i popularitat: "IT DON´T MEAN A THING IF IT AIN´T GOT THAT SWING" (era la primera vegada que una cançó incorporava el terme swing en la seva lletra). </div> <div> El següent espectacle el va tornar a assumir Cab Calloway i l´any 1938 tornà Duke Ellington i la seva orquestra, i ell mateix va escriure´n totes les partitures col.laborant amb diversos lletristes. Tenien 12 temes, però Duke era supersticiós i en volia 13, així que finalment van composar el tema que va resultar ser "I LET A SONG GO OUT OF MY HEART" i també fou un gran èxit del moment.</div> <div> El xou corresponent a la tardor del 1938 fou reprès per Cab Calloway amb uns canvis en la decoració del local i amb la incorporació de Sister Rosetta Tharpe. L´any 1939 van alternar-se altre cop la direcció de Duke Ellington amb la posterior direcció de Cab Calloway i Sister Rosetta Tharpe, recaptant molts diners que no sempre anaren a parar als artistes. A finals d´any un nou espectacle fou encapçalat per una orquestra de Kansas City, la prestigiosa orquestra d´Andy Kirk amb la seva muller Mary Lou Williams, excel.lent pianista i arranjadora. Les partitures anaren a càrrec de Sammy Cahn i de Saul Chaplin, que varen fer tant bé la seva feina que aconseguiren disparar la carrera de Sister Rosetta Tharpe, la qual cantava "RELIGION ON A MULE" mentre apareixia en escena sobre una autèntica mula de veritat. Es van obtenir tants guanys que els periodistes ho publicaren i allò motivà una inspecció per possible evasió de diners. La direcció del Cotton Club va haver de pagar una multa de 20.000 dòlars. Les conseqüències les reberen els artistes i el personal, que poc a poc s´anava desmotivant.</div> <div> L´any 1940 el Cotton Club volia aixecar el cap i, amb tal fi, fou contractat Louis Armstrong que es trobava en un època de plenitud artística. Aquest es va enamorar d´una corista de pell molt fosca, Lucille Wilson, amb qui es va casar i fou la seva muller fins la mort del trompetista. Per diversos motius el 10 de juny del 1940 el Cotton Club va tancar portes. La seva influència i el seu nom van mantenir-se, però, en la memòria de molta gent que han sabut transmetre´ns-ho fins els nostres dies.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>AUDICIÓ: D. ELLINGTON & HIS OR. "Jump for Joy" (Ellington / Kuller / Webster) (2 Juliol 1941 New York)</B></div> <div> canta Ivy Anderson i ja hi toca Ben Webster (hi ha Jimmy Blanton al contrabaix)</div> <bR> <bR> <bR> <bR> </td> </tr></table></body>