Los artículos de prensa que hacen referencia a los conciertos de Big Mama pueden consultarse en la Biblioteca Municipal de San Quirze de Besora (BCN), así cómo los vídeos de algunos programas de televisión en los cuales ha aparecido y sus CD´s.
"Big Mama Montse hizo vibrar al público reunido en Fadura(Getxo), quien aplaudió a rabiar su actuación"
EGIN 4 JULIO 91
"La revolución de la noche llegó de la mano de Big Mama...Nada más comenzar esta actuación las gradas de Fadura enloquecieron con un ritmo trepidante al más puro estilo de blues. Por vibrar, vibraron hasta los soportes de los micrófonos... Muchas personas se lanzaron a un desenfrenado baile. El público de Fadura despidió esta actuación al grito de `otra, otra, otra´..."
DEIA 4 JULIO 91
"...apareció en el escenario Big Mama, un torrente entrañable de sensaciones y convicciones `blueseras´...La energía vocal de esta desgarrada cantante, logró elevar si cabe más todavía la temperatura de la sala (El San Juan Evangelista de Madrid)...Un concierto en el que los meneos del personal terminaron en delirio."
ABC 3 DICIEMBRE 91
La primera sesión de este minifestival (de Blues de Barcelona, en la sala Zeleste) fue abierta por una Big Mama pletórica de voz, cuya función y la de su grupo fue bastante más allá que la de simples teloneros (de The Fabulous Thunderbirds)...Big Mama se marcó un excelente concierto."
EL OBSERVADOR 6 ABRIL 92
"Big Mama (& The Blues Messengers) cantante de buen estilo y mejor voz, le ponía arrestos al asunto y sacaba acelante una sesión de blues fresco y con perfume mediterráneo. Agradaron. Pusieron lo que hay que poner encima de un escenario, sudaron la camiseta y se ganaron las lentejas. Buenos profesionales."
LA VANGUARDIA 6 ABRIL 92
"Mediada la sesión se apuntó Big Mama. Cada vez que aparece en un escenario la entrañable Montse, lo da todo por el blues. Y confirmó que es la nueva reina musical de Barcelona. Su saber estar, ese cariño especial con el que envuelve sus interpretaciones, hacen de ella una gran cantante... En definitiva, Montse puso la ternura y luego Johnny (Adams) el fuego"
EL PERIÓDICO 24 MAYO 92
"Aparecía en escena la propia Big Mama, que enfervorizó inmediatamente a la audiencia. Su calidad ha subido mucho desde convocatorias anteriores, y fué interpretando blues de corte clásico de forma impecable. Así, tras el último tema, el público -con mucha gente que se había levantado para bailar en los laterales- le solicitó más, cosa insólita en un grupo telonero. Big Mama, contentísima, volvió para acabar con un elogio hacia el inminente Luther (Johnson)."
DIARIO DE TERRASSA 13 MARZO 93
"El trabajo de Big Mama, respaldado siempre por sus compañeros, ha calado hondo en Barcelona, siendo la única banda estable de blues que han mantenido una política de popularización de este género. Semana tras semana y durante años, Big Mama y sus mensajeros han estado presentes en los más importantes clubs de Barcelona, creando una afición fiel al blues y dándole credibilidad, influyendo en muchos grupos y contribuyendo a que en muchas salas se haya ido creando una programación habitual de blues. Además de todo eso, Big Mama ha renovado el personal. Ahora sus músicos son Gilles Berthenet (trompeta), Pere Enguix (trombón), Aljosa Mutiç (saxo tenor), Francesc Capella (piano), Amadeu Casas (guitarra), Santi Prat (bajo) y Julian Vaughn (bateria). Es decir, que la cosa se ha remozado bastante respecto al grupo anterior y, podemos decir que ahora la voz de Big Mama y los sonidos de los Blues Messengers encantan aún más."
GUIA DEL OCIO Nº 802 ABRIL 93
"Este album de debut es el resultado de cinco años de trabajo de Montse Pratdesaba, una cantante volcada totalmente en el blues. Liderando una sobria banda, tocando noche sí, noche también, consigue que La Boîte, el local que ella misma ayudó a hacer popular en Barcelona, le grabe este live. El CD recoge con fiabilidad el sudor, las lágrimas, el humo, las copas, y, la energía que dan y reciben del público."
EL JUEVES 24 NOVIEMBRE 93
"¿Cómo es que una chica nacida en la región de Vic, en lo que se podría llamar la `Cataluña profunda´, cante blues como si hubiera nacido en la orilla del Mississippi?
Para mí es un misterio insondable y lo ha sido también para la cantante norteamericana Spanky Wilson, quien al oír a Montse Pratdesaba, BIG MAMA, hace algún tiempo en La Boîte de Barcelona, exclamó subyugada, `Man, what a voice!´. Si se escucha una grabación de Big Mama se podría creer que se oye a una brillante heredera de la emperatriz del blues. Su potente voz, sus desgarros, su manera de frasear, nos recuerdan a la gran Bessie Smith.
En estos tres o cuatro años y en varios locales de Barcelona, pudimos escuchar a Big Mama, acompañada por pequeños conjuntos, lanzando sin descanso unos blues feroces o tiernos, con unas inflexiones puramente negras. También ha viajado por la geografía española y hasta ha hecho algunas escapadas a Francia. En todas partes ha recibido una acogida fervorosa. Es realmente fascinante que, en un momento en el que triunfan los intérpretes de rock y pop, alguien que bebe del blues consiga el aplauso de nutridos grupos de jóvenes que pocas veces han podido oír ese tipo de música. Big Mama ha grabado hace poco con su último conjunto, un CD para la nueva marca barcelonesa MAS Y MAS. En él se pueden escuchar temas antiguos y modernos, como `Saint Louis Blues´, `Sweet Home Chicago´(caballo de batalla de Robert Johnson), `Here I Am´, etc, con el añadido de un soberbio spiritual, `Stop´, extraído de `The Gospel at Colonus´.
Big Mama no tiene mal gusto, sus cantantes favoritos son Elmore James y, como no, Bessie Smith. También le gustan las grandes orquestas negras como la de Count Basie. Su deseo: profundizar sus conocimientos de los arcanos del blues, llegar a perfeccionar su canto y seguir dando este mensaje por doquier. Big Mama es toda frescura, Big Mama es toda fuerza, con un swing incontenible. Creedme, llegará lejos."
ALFREDO PAPO
CUADERNOS DEL JAZZ ENERO-FEBRERO 94
"Big Mama & The Blues Messengers is a Spanish outfit who have a penchant for classic American blues and soul. Mama´s influences are many but her vocal style stems from the Bessie Smith school, brought up to date with echoes of Koko taylor. Besides a couple of crowd pleasers like `St. Louis Blues´ and `Sweet Home Chicago´, the band have delved into the more esoteric material and have adapted some choice music. `Take time out´ with lyrics by Roosevelt Sykes, shows how much homework the band have done and how they lace their music with downhome authority ... Big Mama manages to put the right emphasis on the lyrics with a suitable emotional strain. Although I´m not generally an advocate of the white blues scene, Big Mama and her boys offer an acceptable interpretation of the genre."
DAVID LANDS
JAZZ JOURNAL SEPTEMBER 94
"La cantante Big Mama cantó con Melvin Taylor Quartet una media docena de temas. Su voz, como siempre estuvo a la altura de las circunstancias. Disfrutó una barbaridad, pues como apuntó en el intermedio del concierto :`para mí esto está siendo el regalo de reyes´"
DIARIO DE TERRASSA 10 ENERO 95
"La prestación vocal de Big Mama es positivamente sorprendente por su fuerza expresiva y por su legitimidad `bluesy´. A la guitarra es muy expresiva y resulta eficaz su `percusión alternativa´, consistente en acercar un micrófono a ras del suelo para utilizar rítmicamente el golpeteo de sus botas sobre el piso. Su voz posee actualmente un empaque de indiscutible jerarquía en el género y de un color muy apropiado al contenido general de los textos, especialmente en su registro grave. Las actuaciones de Big Mama y su trío en L´Espai (de Barcelona) pueden servir como consagración pública definitiva -refrendada por el aplauso unánime- de una nueva gran estrella catalana creativa en un género hasta ahora impensable."
ALBERT MALLOFRÉ
LA VANGUARDIA 25 FEBRERO 95
"Big Mama fue el colofón, un precioso colofón a toda esta confuencia de jazz y blues. ... Interpretando temas como `Nobody knows you when you´re down and out´, deja claro que el espíritu de Bessie Smith entra en juego poseyendo a esta mujer de talento sin igual. Y es que cuando canta repertorio de la Smith, algo se estremece desde su garganta con una fuerza incontenible que acaba por salir y cortar el ambiente; `Me and my gin´ y `There ain´t nobody´s bizness if I do´ fueron dos ejemplos con los que Big Mama cautivó la sala, rindiéndola a sus pies. Pero no sólo los blues acongojados son bordados por ella; también con el R&B añejo, incitador al baile, venía a decir que no debíamos ponernos trascendentales y que hay que vivir el momento con dinamismo. Por ello, el apoteósico tercer bis que se le reclamó no fué otro que el `Let the good times roll´; con ella sus músicos cantaron y tocaron acompañados por las palmas y los coros de todo el público puesto en pie."
JAZZOLOGY Nº 7 ENERO 95
"Big Mama triunfó de nuevo ante un público ecléctico y entregado que llegó a la sala consciente de la fuerza desgarradora de una cantante cada vez más simpática y más conectada con su creciente popularidad...El concierto significó la consolidación de ciertas ideas ya previstas, es decir, la evidente comunión del grupo para regocijarse dentro de un estilo idóneo para desplegar los talentos inherentes en cada uno de los miembros de The Mouserockers y de evidentemente, Big Mama."
DIARIO DE TERRASSA SEPTIEMBRE 95
"És un regal de temps que aquest any ens ha arribat embolicat amb un paper de cel blau, suaument planxat pel sol d´hivern. Jo l´he desembolicat un parell d´hores escoltant els blues de Big Mama, la noia catalana que fa servir aquest nom per esgarrifar-nos la pell als qui trobem en el jazz una manera rejovenidora de respirar. Cada compàs del blues em feia caminar, lliure i feliç, pel camp obert de Sant Esteve."
JOSEP Mª ESPINÀS
AVUI 29 DESEMBRE 96
"El Blues de l´Ombra Blava se agota en unos dias en Cataluña."
EL DÍA DEL MUNDO 10 ENERO 97
"Big Mama se cuestiona `Ser o no ser´ líder y libre.
La vocalista de blues Montse Pratdesaba, conocida artísticamente como Big Mama, ha vuelto ha sorprender a propios y extraños con su nuevo álbum Ser o no Ser, con el que inicia una etapa como solista que lidera, siempre en plena libertad, a un combo de músicos de alto calibre bajo el epígrafe de Elèctric Band:`El disco es un tributo a la amistad, al amor y a la libertad que cuestan tanto en este sistema en que vivimos´....`Intento buscar la libertad en las músicas´, argumenta la cantante refiriéndose a ese reggae pegadizo y casi reiterativo de Goytisolo (Gonzalo), `con una letra circular alrededor de la esencia humana´."
LA MAÑANA 22 SEPTIEMBRE 98
"El público disfrutó de la voz potente de Big Mama y del toque certero de sus dos acompañantes hasta el último de los bises, `How long blues´, completando un recital repleto de clásicos bien sentidos que el público supo agradecer."
GARA 26 NOVIEMBRE 99
"Blues d´immillorable factura, el d´aquest compacte, interpretat per una de les grans veus peninsulars de l´especialitat: la Big Mama....Amb l´únic suport de la guitarra de Miguel Talavera i l´harmònica de Joan Pau Cumellas, la Big Mama aconsegueix d´arrodonir un disc que es pot definir com trepidant."
EL PAÍS 30 NOVEMBRE 2000
"Montserrat Pratdesaba ya dijo que estaba gratamente sorprendida por la cálida acogida del público que acudió a ver el concierto que la cantante de blues, guitarra en mano, junto con Joan Pau Cumellas, a las armónicas, ofrecieron en la iglesia de l´Assumpció del Pont de Suert la noche del pasado sábado. El concierto había levantado muchas expectativas entre aficionados del blues de todos los rincones de la comarca, por otra parte, nada habituada a que figuras de la categoría de Big Mama recalen en ella para deleitar al personal. Centenares de personas fueron congregándose en la iglesia de Pont y tomando sitio, bancos y pasillos del templo, y bajo el altar se situaron Big Mama y Joan Pau Cumellas, que desde un escenario sin ornamentaciones llenaron e invadieron el espacio de buena música, virtuosismo, sentimiento, blues y muchas ganas de gustar. Y lo consiguieron porque el público no dejó de cantar, palmear y silbar para animar a los artistas que regalaron hasta tres bises. La actuación de Big Mama estaba concebida como un homenaje a las mujeres, cantantes y compositoras, de la historia del blues. Montserrat Pratdesaba y Joan Pau Cumellas hicieron un impecable y emocionado repaso a las mejores canciones de esta parte de la gran familia del blues, bastante olvidada a diferencia de la parte que protagonizan los bluesmen. A las armónicas, con total dominio del instrumento y con un protagonismo merecido y compartido con la cantante y guitarrista, Cumellas arrancó los aplausos más encendidos, aunque Pratdesaba no se quedó atrás cuando con su voz y swing puso la piel de gallina hasta al último de la fila."
LA MAÑANA 21 AGOSTO 2001
"BIG MAMA: BLUES CONTRA LES BOMBES
...el títol del tema que signa la mateixa Big Mama, Armes per gana, ja és prou explícit per deduïr que al seu darrere s´hi amaguen unes lletres on es posa al descobert la hipocresia i la doble moral de tants governs que atenen els problemes de la fam al món intensificant el tràfic d´armes. Però, com la seva mateixa autora deixa clar, aquesta no és una temàtica aïllada dins el disc, sino que respon amb coherència al contingut de les lletres cedides per l´anglès Neilson."
ENDERROCK NOVEMBRE 2001
"Big Mama y Joan Pau Cumellas supieron llenar el escenario de la sala (L´ESPAI de BCN) y consiguieron llenar esa anhelada cercanía ante un público mayoritariamente de fieles seguidores, como se pudo comprobar una vez tras otra durante la velada."
EL PAIS 24 DE FEBRERO DEL 2002
"L´excellente chanteuse de blues Big Mama est là en duo avec Joan Pau Cumellas à l´harmonica, elle-même assurant le rythme à la guitare. Toutes les musiques sauf deux sont dues à Big Mama et les textes (sauf trois) sont dus au poète anglais A. Neilson alias Growling Bear.
Armes per gana, entièrement de la plume de Big Mama est chanté en catalan. Les deux thèmes qui n´appartiennent ni à Big Mama ni à Neilson sont deux succés: Nobody knows you when you´re down and out et Make me a pallet on the floor. Big Mama se révèle excellent compositeur particulièrement dans Stir the pot et Beat up woman, elle chante très bien et Joan Pau Cumellas est inspiré à l´harmonica. Un disque recommandé."
HOT CLUB MAGAZINE nº 516 / OCTOBRE 2002
"Découvert en France, lors du festival Blues sur Seine, il y a 2 ans, ce duo: Big Mama et Joan Pau Cumellas, en tournée en France cet été (au Puliguen et à Cognac), à fait sensation. À l´écoute de ce CD, vous aurez un aperçu approximatif des vibrations qu´ils vous donnent car ici, ils sont accompagnés d´une basse, d´un tuba, d´un washboard, d´un piano et d´une batterie. On y trouve un peu de tango et du folklore catalan, mais du Blues aussi bien sûr, avec des hommages à Robert Johnson They´re red hot et Blind Boy Fuller Come on down to my house, baby, à Leadbelly En el nom de tots, Billie Holiday God Bless The Child, Sonny Terry et Brownie Mc Ghee Born to live the blues et Blind Blake Come on boys, let´s do that messin´around. Superbe voix de Big Mama, une grande dame du Blues et un jeu extraordinaire aux harmonicas de Joan Pau Cumellas. À suivre et à voir absolument s´ils passent près de chez vous."
JEAN-MARCEL LAROY
BLUES MAGAZINE Nº 34 / AUTOMNE 2004
"Big Mama presentó "En el nom de tots", su último álbum, grabado el pasado año. Con un repertorio que conjuga las rúbricas de Robert Johnson, Brownie Mc Ghee, Blind Blake o Billie Holiday, con unas autorías propias que se deslizan con soberbial acierto por el espiritual, el tango o la habanera, como primos hermanos del blues, la blueswoman llenó el auditorio (de Alcúdia) de música. (...) Big Mama consigue que todo parezca tan sencillo como próximo y asequible; todo perfectamente digerible y con el buen gusto necesario para que esas historias desbordantes de realidad ("En el nom de tots" o "Blues por Argentina") se claven en el blanco de la conciencia. Una velada redonda enriquecida, además, con las filigranas de otro veterano compañero como Víctor Uris, llegando a protagonizar, junto a Cumellas, algunos dúos verdaderamente intensos. Nuevamente la Big Mama mereció el apelativo de Big Blues".
ULTIMA HORA 28 SEPTIEMBRE 2004
"Big Mama torna a la càrrega amb un nou disc de títol inequívoc, Blues Rooted. És a dir, el blues no com a finalitat única sinó com a base sobre la qual es poden construïr nous móns. Tant se val que es tractin de clàssics de Louis Armstrong o Brownie Mc. Ghee com de temes de Bob marley, el record de Víctor Jara o confeccionades sobre poemes d´Arthur Rimbaud o Joan Maragall. L´esperit del blues diposita la seva petja en una cançó que s´equilibra entre la poesia i la protesta. Abandonant els conceptes intimistes més recents, aquesta vegada Big Mama està acompanyada d´un grup més nombrós i el resultat és notable."
EL PAÍS 6 OCTUBRE 2005
"BIG MAMA SIGUE INDAGANDO EN LAS RAÍCES DEL BLUES EN SU NUEVO ÁLBUM. Blues Rooted (Discmedi) es el título del nuevo trabajo discográfico de Big Mama, una compositora que ha redondeado un álbum que en su conjunto respira sosiego y buen feeling, emblemas de la personalidad musical de esta entrañable cantante barcelonesa de St. Quirze de Besora cuyo nombre de pila es Montse Pratdesaba. La artista sigue indagando en las raíces del blues y deleita a sus muchos seguidores con 15 canciones exquisitas. En la constante búsqueda de una emoción estética, Big Mama ha conseguido hilvanar una serie de textos ágiles que calan hondo en el oyente. Esta dama del blues cada vez va más dentro de su pasión por el blues selecto y de alta calidad. Los amantes del género no pueden dejar escapar la oportunidad de saborear las canciones que respiran frescura y apacibilidad en este Blues Rooted que pronto sonará en vivo en tierras de Lleida."
LA MAÑANA 17 OCTUBRE 2005
"Engagée jusqu´au bout des ongles, Big mama poursuit aujourd´hui son combat contre l´oppression des peuples et donne una suite à "En el Nom de Tots" en compagnie d´une multitude d´intervenants se partageant pedal-steel guitar, contrebasse, basse, percussions, clavier, washboard et autres banjos. L´invitation à un voyage au milieu des temps mais aussi un peu partout autour du monde...
En présentant "Blues Rooted" comme un album kaléidoscopique, Big Mama a trouvé le terme exact pour la décrire au plus près de la réalité! Difficile de dénicher un terme aussi fort et aussi juste que celui-là pour qualifier un ouvrage où se croisent les rythmes africains du bien nommé "Africa", " Phrase (Illuminations)", une adaptations très personnelle du poème d´Arthur Rimbaud, une surprenante reprise de Bob Marley ("Babylon System"), une autre plus convenue de Brownie Mc Ghee ("The Way I Feel"), le "Someday (You´ll Be Sorry)" de Louis Armstrong, le puissant ragtime de "Shine", l´hawaïen "Just a Closer Walk With Thee", une ode à la résistance ("Tibet Lliure") ou quelques blues tout droit venus du delta du Mississipi comme par exemple le génial "Blues Rooted" qui donne son nom à l´album ou encore "Out Of Bounds Blues". On se contenterait largement d´une voix de diva qui emprunte autant à Bessie Smith qu´à Etta James ou à Big Mama Thornton si à côté de ses prouesses ne se plaçaient en prime des instrumentations parfaites et un sens inné du feeling qui colle parfaitement à un chant partagé entre Catalan, Espagnol, Anglais et même Français... À déguster sans modération du soir au matin et vice-versa..."
FRED DELFORGE
WWW.ZICAZIC.COM 3 NOVEMBRE 2005
BLUES AGAIN nº 4
"Ce nouvel album est une invitation à un étonnant voyage fait à partir de la réalité vécue et interpretée par Big Mama. De l´Afrique au Tibet en passant par la Jamaïque et bien sur l´Espagne. Sur les 15 titres 9 sont signés ou co-signés par Big Mama. Elle nous réserve quelques bonnes surprises tel ce Tibet Libre sur des paroles d´un jeune auteur Bernard Font. Babylon System est une excellente reprise de Bob Marley ainsi que Phrases "Illuminations" sur un poème d´Arthur Rimbaud. Autre poète Joan Maragall sur un très joli titre: L´ànima de les flors. J´ai l´impression que certain d´entre-vous pensent: "C´est bien beau tout cela et le Blues où est il?" Je vous rassure tout de suite il est bien présent tout le long de l´album. Victor Jara´s, et Blues a la Lluna en sont la preuve sans oublier The Way I feel sur ces titres Big Mama nous distille de sa superbe voix un blues tout en finesse. Pour cela elle s´est bien entouré David Soler à la guitare pedal-steel, Francesc Capella aux claviers, Manel Alvarez à la basse et contrebasse, Erwyn Seerutton et Enric Canada aux percussions, Joan Pau Cumellas à l´harmonica. Cet album est destiné aux aventuriers et aux voyageurs du blues, il est tout en nuances à la fois sucré, salé, voir pimenté. Big Mama dédie ce disque à tout le monde, mais particulièrement aux gens qui souffrent, qui ont vécu tortures et maltraitances. Elle aimerait que la musique et les paroles de ces chansons soulagent leur souffrance. C´est aussi cela Big Mama."
ERIC DUMEIGE
BLUES & CO nº 34 DECEMBRE 2005
"Blues Rooted, le dernier CD, je viens de le survoler ... À cette première écoute, je suis enchanté de retrouver cette chalereuse voix qui sied très bien au blues. La pochette rouge... Olé...! Avec à l´intérieur une belle photo toute en expression de Big Mama, un beau petit livret avec les paroles des cançon... Super...! La première chanson Africa surprend par son coté exotique... puis (2) un hommage à notre poète Arthur Rimbaud, puis (3) à Bob Marley, un peu de reggae avec Babilon Système, des compos de Big Mama (You´re up! - Victor Jara´s Blues... puis Blues Rooted, Blues a la Lluna, Out of Bounds Blues...) Fabuleux, une belle reprise de Brownie Mc Ghee (The way I Feel) très bien...! Même un hommage à Louis Armstrong et un final en beauté fleuri. Et toujours avec un petit son d´harmo de l´accompagnateur Joan Pau Cumellas. Ce que c´est beau...! Allez, je me remets en écoute: c´est tellement bon."
JEAN-MARCEL LAROY
BLUES MAGAZINE nº 39 HIVER 2006
"BIG MAMA DA SCOPRIRE
A conferma che ormai sono ottime band che si dedicano alla musica afroamericana in ogni parte del mondo ci sono arrivati in redazione parecchi cd a testimonianza dell´eccellente lavoro di una cantante e chitarrista di nome Montserrat Pratdesaba meglio conosciuta come Big Mama. Dividendosi proficuamente tra blues, jazz e musica d´autore la brava artista spagnola ha già all´attivo parecchie uscite discografiche e numerosi concerti nei più prestigiosi festivals europei. Big Mama si esprime vocalmente sia in inglese sia in lingua catalana con testi pieni di passione ed impregno civile. Una proposta davvero interessante che potrebbe interessare organizzatori e promoters alla ricerca di qualcosa di diverso."
FOLK BULLETIN NUMERO 235 - 2007
"BLUES AROUND THE WORLD (PUTUMAYO) ***
Suis pas un adepte des compils, je trouve que cela frise parfois, un peu l´escroquerie, style je te fous les meilleurs titres de mon catalogue et comme ça les blaireaux vont les acheter les CD de mon label trucmuche, bien bernés qu´ils sont.
Bon ça n´engage que moi, hein!! Parce que cela peut être un moyen de découvrir une musique, une langue, une culture, et enfin sortir de son bol..... Bon suis circonspect quand même.
Mais là, celle qui se tortille dans mon nourrin, c´est total différent et c´est plus une véritable exploration, une étude autour des variations du blues avec les thèmes, comment et où il est joué et par qui. Vaste sujet s´il en est, déjà que les spécialistes sont pas d´ac sur les origines, alors maintenant qu´on le retrouve sous toutes les latitudes et dans presque toutes les langues ça va compliquer... Donc là on se fait un grand tour en démarrant par un cocktail d´Irlandais et d´Indien pour un Irish Folk de très bonne facture, la suite se fait plus éxotique et va du Catalan avec la merveilleuse voix de Big Mama, à l´espagnol avec La Flaca (Espagne), en passant par le Portugais de Blues Etilicos (Brésil) et de Botafogo (Argentine) et encore plus étonnant au Taiwanais avec un Long-Ge surprenant. Bien sur l´inévitable passage par les states avec Otis Spann et le trio E. Bibb, R. Block et M. Muldaur, avant de faire le retour sur le continent Africain avec Amar Sundy et le superbe Ouallache (Mauritanie), le magnifique duo Bonnie Raitt et le Malien Habib Koitié (chanté en hamburguer malheureusement, bon mais Bonnie est Ricaine alors...) et on se termine cette épopée avec Taj Mahal et un orchestre de Zanzíbar interprétant un Catfish Blues aussi surprenant que magique...
Une bien belle balade, qui, prouve bien que le Blues n´est pas qu´une musique, mais que c´est surtour une façon d´être et qu´il se fout des frontières, lui. Bon je dois vous le dire, j´ai vraiment apprecié cette compil. Merci Big Mama de m´avoir ouvert les yeux et surtout les oras.
Petite précision, qui a son importance, quand vous achetez ce CD, une partie est reversée à la Music Maker Foundation.
TONTON ERICK
BLUES & CO nº 43 (Mars - Avril - Mai 2008)
"LA CRÓNICA
EL VERANO DE BIG MAMA
Big Mama, con el pelo en violencia rubia; Big Mama, dándose aire de blues con su abanico hecho del calor del mundo; Big Mama sujeta al mástil de su Telecaster igual que un marino atado al mástil de su barco para no seguir otro canto que el de las viejas negras sirenas del blues; Big Mama, que va a nacer la misma noche de 1963 en que muere Elmore James. Cuando Elmore James arrastra por su guitarra el cuello de botella se levanta un vendaval de fuego. Big Mama, viento de fuego del blues. Ahora dice Big Mama que empieza la temporada de bolos de verano, y pasado mañana, sábado, estará en Roses, y en unas semanas aparecerá por Navarra. Big Mama es el apóstol niña del blues que le canta a todo el que quiera escucharla las canciones de Brownie Mc Ghee, al que ella llama "el filósofo del blues"; de Blind Boy Fuller, a quien dejó ciego una mujer celosa; y también le canta de esa manera poemas de Rimbaud, y de Joan Maragall. Big Mama lleva por los ateneos su guitarra y su puñado de folios grapados, por las associaciones de mujeres y por todas partes de donde la llamen, y da conferencias sobre la lírica y la feminidad del blues y así explica que, antes que los hombres, fueros las mujeres, Ida Cox, Ma Rainey, Mammie Smith..., quienes grabaron los primeros discos en los años veinte. Eran mujeres que en sus letras hablaban de los malos tratos, y que habían visto el doble sentido de cada cosa, y así cantaban, por ejemplo en My handy man, que su hombre era un manitas, que les arreglaba todo...
A Big Mama la han escuchado, además, cerca de 100.000 niños en las escuelas del área de Barcelona, en menos de dos años. Big Mama va a los colegios, en compañía del armonicista Joan Pau Cumellas, y ambos explican a los chavales de 9, 10, 12 años, la historia del blues en un decorado que representa una estación de tren, y les enseñan a llevar el ritmo con un sobrecillo de azúcar, o golpeando una cucharas como si fueran castañuelas, a fabricar un banjo con una paellera, y les ponen a jugar, a reproducir los gestos de quien descarga una bala de algodón cuando les cuentan que el blues también viene de las canciones de trabajo.
Big Mama es la profetisa solar que ha oído la voz verdadera del blues, y a la primera banda que va a montar llamará The Blues Messengers. En Big Mama, en su peca de chica lista que de tanto fijarse en el mundo, el mundo se le ha ido concentrando en un punto de su cara, lo que aún se ve es la adolescente de Sant Quirze de Besora, el ángel rubio de chupa cruzada que cree en el heavy metal, y que ha estudiado piano y canto, y que va a Barcelona a bailar en los Enfants Terribles, y es en ese camino donde se da cuenta de que ahora ella lo que quiere es ser cantante de blues, y entonces sus amigos le aclaman al grito de "Big Mama, Big Mama", cuando irrumpe como espontánea en el escenario de la Cova del Drac. Big Mama se ha hecho técnica de sonido para estar más cerca de los escenarios; pero todos saben que a ella no es el cable lo que le interesa, sino la música que va por dentro.
Cuando se habla de blues con Big Mama, cuando se evoca la manera navegable de tocar de Mississippi John Hurt, o lo que tiene de silbido de biela la guitarra de Fred Mc Dowell, ella, impresionada por todo lo que le hacen sentir estos músicos, apenas atina a comentar con precisión: "Repaso los vídeos para ver cómo lo hacen, pero es tan sencillo que no lo entiendes". En Big Mama, que estos días se plantea la posibilidad de llamarse Big Mama Montse para iluminar de biografía a su personaje artístico, lo que palpita es la muchacha que desde su lejanía de la comarca de Osona ha mirado la historia del blues como otras niñas buscan en las noches de verano la dinastía remota de las estrellas."
JAVIER PÉREZ ANDÚJAR
EL PAÍS 17 JULIOL 2008
"PUTUMAYO PRESENTS
BLUES AROUND THE WORLD
Putumayo world music
COUP DE COEUR
Pourquoi un coup de Coeur pour cet album? Eh bien, Putumayo World Music est une association qui met en avant tout ce qui touche la World Music. Si vous achetez ce CD, une partie de la vente sera reversée à la fondation Music Maker, bien connue. Mais pour revenir au CD proprement dit, c´est très intéressant, il y a un mélange des genres tour à fait surprenant, avec des artiste venant de tous les horizons. Le Blues sous toutes ses formes vous est proposé ici, avec des pays aussi différents que le Brésil, l´Argentine, l´Espagne, la Mauritanie, et même Taiwan. Il faut aussi vous parler des artistes qui sont tous des pays cités auparavant, tel: Big Mama d´Espagne, Amar Sundy de Tunisie, Long-Ge de Taiwan, Botafogo d´Argentine, Blues Etílicos du Brésil, ou The Unseen Guest mélange d´Irlande et d´Inde. Un très bon album qui regrupe les différentes influences du Blues. De plus, le livret est très bien fait, en trois langues (anglais, français et espagnol), ce qui est un gage de qualité. Chaque artiste y figure, avec un mini biographie. En fait un très bon produit."
ANDRÉ PERRONET
BLUES MAGAZINE nº50 (Octobre - Novembre - Décembre 2008)
"Tras un par de precedentes algo fallidos, la noche de blues del Festival de Jazz de Terrassa volvió a coger vuelo con el siempre estimulante directo de Lonnie Brooks. (...) Poco después, ya en la sesión golfa, tuvimos ocasión de ver una Big Mama Montse tal vez en su mejor momento. Encuadarda en un formato totalmente acústico, con el bravo contrabajista Manolo Germán y un armonicista que apunta a lo más alto como Víctor Puertas, quedó claro que "la nave va". Soplan (al menos por Terrassa) buenos vientos para el blues."
KARLES TORRA
LA VANGUARDIA 16 MARZO 2009
"LA BIG DAMA DEL JAZZ
El 30 Nits es clou amb un concert de luxe de la mà, i de la veu, d'una de les millors intèrprets de jazz - per no dir directament la millor - del nostre territori
El jazz va néixer a Nova Orleans i beu de les aigües més profundes del blues. Es tracta d'una de les manifestacions artístiques que més ha triomfat al segle XX i que, tot i tenir un origen tan concret, ha superat totes les fronteres geogràfiques i temporals. Al nostre territori, tenim un gran exponent del què és, com es canta i com es viu el swing, el jazz i el blues amb la gran veu i personalitat de Montse.
És absolutament encantador sentir-la explicar cada peça que tocarà amb el seu magnífic català de Sant Quirze de Besora per, tot seguit, tenir l'ànima tant negra com Louis Armstrong quan canta i toca la guitarra.
La Big Mama no va deixar de tocar i cantar durant prop de dues hores en un concert en què hi havien peces de "gumbo", que és un menjar ple d'espècies que s'aplica també a la música, i cançons com I wake up this morning, Walking up to heaven, Sweet Georgia brown, Talk to me baby o temes propis com El Blues de la lluna.
Big Mama va fer un magnífic concert en què va imitar la forma de cantar de Louis Armstrong i amb els llavis closos imitava el so de la trompeta. Va fer posar dempeus a tothom per ballar i també per ovacionar-la al final del concert.
L'altra sensació de la nit va ser Víctor Puertas, que va impressionar a tothom amb el seu domini absolut de l'harmònica. Proveït d'una faixa amb una desena d'harmòniques no hi havia so que se li resistís: toca com un clarinet, com una trompeta, com un saxo, com una corneta o com un tren que surt de l'estació, agafa velocitat i es fica dins el túnel. Una harmònica prodigiosa.
El grup BluesLamb3 d'altres grans músics com Manolo Germán al contrabaix i Olivier Rocque a la bateria."
MONTSE BARDERI
AVUI SABADELL 30 JULIOL 2009
"Big Mama - Blues Rooted - Discmedi
TRES BON ****
Ce disque de la Diva espagnole a de quoi surprendre à plus d’un égard. Elle signe ou cosigne neuf des compositions du nouvel opus et, une fois de plus, elle rappelle tout d’abord le lien existant entre les blues de tous les continents et les racines de cette musique avec d’un côté le berceau originel au travers d’Africa, tout d’abord, puisque c’est là que tout a commencé, puis une reprise de Bob Marley, porte-paroles des exilés noirs dans les Caraïbes avant d’être reconnu comme symbole mondial, et de l’autre côté, la mise en musique d’un poème d’Arthur Rimbaud. Viennent ensuite un hommage à un classique du Blues en la personne de Brownie Mc Ghee suivi d’une reprise d’un classique du jazz signé Louis Armstrong. Le dénominateur commun de l’album est la musique, pourvu qu’elle soit bonne, serait-on tenté d’écrire. Un rythme brésilien vient également nous rappeler que là-bas aussi esclavagisme et misère furent monnaie courante. Car ce sont finalement les opprimés, d’où qu’ils viennent, qui attirent l’attention de la chanteuse ibérique. ‘Tibet Lliure’ comme ‘Free Tibet’ le laissent à penser, ‘Victor Jara’s blues’ le confirme et ‘Babylon System’ enfonce le clou. Une raison supplémentaire pour apprécier la galette. Esclaves noirs ou forçats blancs, la différence n’est ni quantifiable ni qualifiable, mais reste inacceptable! Il y avait eu le Free Jazz et ses messages subversifs, il semblerait qu’il y ait dorénavant le Thinking Blues avec une certaine dose de refus des chaînes et des oppressions. Celui qui évoque tous les endroits où l’on ne se résigne plus.
Finalement, malgré un aspect quelque peu hétéroclite, l’ensemble de cet opus est parfaitement cohérent et chacun des morceaux vient impeccablement s’intégrer dans un tout intitulé ‘Blues Rooted’."
DOMINIQUE BOULAY
PARIS-MOVE & BLUES MAGAZINE (NOVEMBRE 2010)
"Big Mama - Tableau de Blues Discmedi
TRES BON ****
Il n’y a pas que les Baléares, la Costa del Sol et j’en passe, de l’autre côté des Pyrénées. Il y a en Espagne de nombreux festivals de blues, d’encore plus nombreux amateurs de la musique bleue, et des artistes de très grande classe. La Big Mama dont je vous parle doit sans nul doute son surnom de scène davantage à son immense talent qu’à toutes autres sortes d’allusions, car du talent, elle en a, je peux vous l’assurer.
Treize morceaux vous sont proposés sur cet opus, dont dix reprises et un arrangement. Parmi les plus grands qui sont conviés à cette grande fête du blues, il y a Jimmy Rogers, Little Junior Parker, Willie Dixon, Muddy Waters, Robert Johnson, et j’en passe. La grande Dame nous offre, elle, deux compositions personnelles dont elle n’a pas à rougir au milieu de ce parterre de célébrités du blues dont elle interprète les titres.
Sur cet album au titre fortement pictural, ‘Tableau de Blues’, Big Mama est accompagnée par un excellent harmoniciste, Joan Pau Cumellas, et par un guitariste aux capacités guitaristiques indéniables, Miguel Tacavera. Les deux musiciens réussissent parfaitement d’un bout à l’autre de l’opus à offrir des accompagnements musicaux qui sont autant d’écrins à la voix de la Señorita. Elle chante avec tellement de cœur que sa voix atteint d’ailleurs à elle toute seule la puissance de plusieurs instruments. Big Mama joue aussi de la guitare et on comprend instinctivement qu’elle vit intensément ce que sa voix exprime. Cet album a été enregistré ‘live’ à La Cova del Drac de Barcelone, en 2000, là où l’ambiance fut particulièrement propice pour que s’installe une chaude intimité entre le public et le trio installé sur scène. On salue, au passage, le courage de cette artiste qui préfère se ‘coltiner’ le direct, sans les artifices du studio. Choix difficile, car la tache est plus rude et n’autorise aucune erreur, mais cela permet, tout de suite, de ressentir l’artiste. Et dans le cas présent, une très grande Dame du Blues…!!! Et soixante dix minutes de pur bonheur…!"
DOMINIQUE BOULAY
PARIS-MOVE & BLUES MAGAZINE (NOVEMBRE 2010)
"Big Mama - Big Mama & The Blues Messengers - Mas I Mas Records
TRES BON ****
C’est accompagnée par un Big Band que Big Mama enregistre ‘live’ cet album intitulé Big Mama & The Blues Messengers. Cela se passait les 6, 7 et 8 avril 1993, à La Boite de Barcelone, avec Julian Vaughn à la batterie, Francesc Capella au piano et aux claviers, Santi Prat à la basse, Aljosa Mutic au sax ténor, Gilles Berthenet à la trompette, Pere Enguix au trombone et Amadeu Casas à la guitare. J’aime mieux vous dire que l’ambiance devait être torride dans l’endroit en question. Car le moins que l’on puisse écrire, c’est que cela pulse et joue comme on l’aime, tout le long de la galette, avec des musiciens irréprochables et une Dame dont la voix a le mérite d’aussi bien vous filer la chair de poule que de vous faire gesticuler comme un fondu sur votre chaise, si vous êtes encore assis…
La démarche de l’artiste est judicieuse puisqu’elle fait le choix de poursuivre sa jeune carrière discographique par un album de reprises de classiques, et joués en ‘live’. Jeune carrière, car rappelons que ce disque est le quatrième de l’artiste.
L’ensemble est parfaitement cohérent du premier au dernier morceau. Et pourtant, deux genres musicaux sont convoqués simultanément, car on oscille toujours entre blues et rhythm’n’blues. Et cela fait son effet, un bien bel effet, je vous l’assure.
De la même manière, on assiste, en permanence, à l’audition de deux groupes musicaux complémentaires: c’est tantôt une section cuivres qui vient admirablement compléter le travail effectué par l’ensemble guitare-guitare basse-batterie, ou tantôt le contraire, avec un groupe composé de guitare, basse et fûts que vient épauler une section d’instruments à vent. En tous cas, cela fonctionne impeccablement. La machine est parfaitement huilée et semble être toute dévouée à la nouvelle Diva du blues. Ils seront d’ailleurs nombreux à être surpris que ce soit de ce côté de l’océan qu’on l’ait trouvée…!
Des compositeurs connus, tels Floyd Dixon, W.C Handy, Watkings, Clarence Brown et Robert Johnson, ou d’autres, un peu moins connus, fournissent à la Dame et à sa fabuleuse voix de quoi ravir les spectateurs de ces trois soirées qui se sont déroulées le siècle dernier et les auditeurs de cette galette qui ont la possibilité de revivre toujours et toujours le grand moment que cela fut.
Je soulignerai simplement, pour finir, le talent de celle qui n’est pas qu’une chanteuse-interprète, car c’est sous son nom civil, Montserrat Pratdesaba, que l’artiste signe les paroles de deux des douze titres de l’album."
DOMINIQUE BOULAY
PARIS-MOVE & BLUES MAGAZINE (NOVEMBRE 2010)
LA SOIRÉE DU 18 SEPTEMBRE AU JAMBOREE DE BARCELONE
Pour conclure cette excellente semaine dans cette jolie ville de Barcelone, nous sommes allés au concert que donne Big Mama Montse au Jamboree, Place Reial. Elle y retrouve son groupe Big Mama & The Crazy Blues Band, composé de Víctor Puertas à l´harmonica et occasionnellement au piano, d´Isaac Coll à la basse et Olivier Rocque à la batterie. Exceptionnellement ce soir-là, ses amis, l´harmoniciste Joan Pau Cumellas, le guitariste Miguel Talavera, Pere Puertas, sont venus prêter main-forte pour honorer sa prestation. Nous avons pu assister à un duel amical des harmonicistes Victor et Joan Pau et quelques arpèges mélodieux de Miguel et Pere. Bravo à Big Mama qui rassemble tout ce beau monde pour que le Blues perdure à Barcelone. Merci à Ramon, son compagnon.
JEAN-MARCEL LAROY
BLUES MAGAZINE nº 63 JANVIER-FÉVRIER-MARS 2012