OBRINT PORTES A LA LLIBERTAT
Esclata en mi el plaer
i un devassall de sentiments es bolquen
arrossegant sediments de cor
trossejats per les fúries
d´altres tempestes.
Tot es desperta:
les ganes d´obrir portes
l´ennuig de tancar-ne d´altres...
Penitències que no s´acaben de pagar
i llibertats que niuen per presenciar-se.
APRENC A VESTIR-ME DE MI
Aprenc a vestir-me de mi cada dia que passa,
conscient dels dubtes
i de l´elecció ardent.
Bracejo en l´ofec d´una rutina
i bufo cansada per la lluita
de vèncer el repte de seguir
plena i a contracorrent.
Sóc jo, a força d´inventar-me
sempre en noves il.lusions,
encoratjant-me de valor
per a ser sempre diferent.
REVOLUCIÓ
Amb un llaç rubriquem nusos d´estupidesa
calçats amb sabata que constreny el pas,
impel.lits per pors de cap cot,
per monumentals polítiques de bruts dirigents
que de les economies públiques
en fan benefici dels seus.
¡Espècie inhumana que pobles democràcies
amb afanys de pecúnia!
¡Bèstia fagocitària que s´engreixa roïna
deglutint necessitats,
sense escrúpol ni llàgrima, escanyant febles desgraciats
nascuts per esclavitzar-se´t!
¡Revolucionem l´ofensa!
¡Creem passadissos aeris
on el vol no sigui el sempre
cercle de falcons!
Desmuntem destins amb pensaments majors
alçant núvols lleugers que ploguin tempestes.
TRAMUNTANA
Venta la tramuntana
arrugant-nos les idees.
Mà d´aire que premsa
el pit del vianant
en una lluita de dominis.
El vent magreja els arbres
els bufeteja sense decència...
I mentre el tronc resisteix
les fulles són vençudes
pinzellant en girs i zetes.
ENAMORATS
Abraçant-nos
som instants d´eternitat.
Univers dens que ens impregna
del viure,
alè de la primera ànima,
sensació feta límit,
amor en primer grau.
Som un grumoll encès
despert en l´infinitud
donant-se veritats...
...Enamorats.
INSTANTS D´ETERNITAT
Sento el bellugueig
de cada forma creada,
la seva existència dinàmica
em llepa amb onades de ser;
i sóc conscient d´un tot
que ens integra i reuneix
fent-nos mol.lècula,
àtom ínfim d´un cos senser.
Em sento cuc, gacel.la, pardal,
lluna, dona, aigua, flor,
veu que entona cants d´arrel,
ocàs de colors desfent-se
sota un mantell lluminós.
Sóc arreu i l´univers m´impregna
de vívides confluències,...
Hi participo tota jo
reverberant de mi
en expansions voluntàries,
explosions del meu ésser
que esclata en copçar la unitat.
Som instants d´eternitat.
LA MÚSICA
El tros d´humanitat s´eleva dansaire
inoculant-se de més,
cada cop més meravella,
bellugant-se per dimensions d´ànima.
I un foc espurneja goigs
giravoltant helicoides amunt i avall,
tirabuixó de sentiments encomananats
en un riu de brases
que flueixen amor
d´una eternitat a l´altra.
Tot s´embolcalla del viure,
de consciència encesa,
de ser petits en el tot,
de ser grans en les abraçades escasses.
La música fa renéixer coratges
d´apropar-nos
desfullant els roigs del cor,
carn amb carn, fibra viva,
gent distreta que es desperta
del seu passeig alterat;
el peu repica rítmicament
un degoteig sublim
percudint massa d´esperit,
tros de profunditat que vol emergir
de les seves angoixes.
TOT EM PORTA A TU
M´arremeto al teu broll
d´ésser viu
amb l´ànsia de l´onada...
Cada dia quan arribes
l´enyor esdevé explossió
vessant-me en tu,
donant-te el dia
portant-te llepades d´esperit
desitjós del teu.
Com un far t´indiques
obrint-me camins de versos
cap a tu.
T´estimo en tot
i tot em porta a tu.
SENSE TU
Sense tu
el món seria un apagat infern.
AMB TU
Desembolico lentament
el regal del teu ésser oferint-se´m
i em meravella la descoberta,
sorpresa contínua de sorpreses
riu desbordat d´afectes
que m´inundes de tu
sanejant cada recó dels meus abismes.
Amb tu vull obrir finestres
per enlairar-nos del món
dels que caminen mirant a terra
i passejar-nos acompassadament
per passadissos sense parets ni sostre.
Jo també em descobreixo a tu
sense closca.
UNINT EPITELIS
La nit malentesa
va separar
en dos funambulescs cossos
l´idèntic esperit.
Ara, però, amb força de nucli
un únic destí
va unint epitelis.
LA FELICITAT
Dues criatures agomboiades
donant-se la ma
(la felicitat),
perdent la mesura de la petja
mentre els ulls
parlen de somriures.
ES TANT EL QUE EM DIUS
És tant el què em dius
en matiners versos
que empetiteixo d´amor,
de saber grans les paraules.
Són vincles d´un ahir
per fer presents instants d´ambdós,
jocs de carícia,
transvasament d´ànimes.
