De l´amor i altres variacions de pell

<body topmargin=0 leftmargin=0 marginheight=0 marginwidth=0> <table cellpadding=0 cellspacing=0 border=0><tr> <td valign="top" colspan=2 height=125 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000" bgproperties="fixed" background="60e467d1egerdp.gif"> <div> <A HREF="index.htm" TARGET="_top" TITLE="Home page"><U><B><IMG SRC="85466580.jpg" border=0 width="102" height="88" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>        </B><A HREF="id488.htm" TARGET="_top" TITLE="Pàg. principal en català"><U><B><IMG SRC="85662550.jpg" border=0 width="98" height="85" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A></div> </td> </tr><tr> <td valign="top" width=190 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B>DE L´AMOR i ALTRES VARIACIONS DE PELL</B><FONT SIZE="2" COLOR="#7F0000" FACE="Berling Antiqua" ><B> </B></FONT></div> <div> <B>és un recull poètic recopilat i musicat per Big Mama i il.lustrat per Ramon Sellarès. </B></div> <div> <B>L´estrena-presentació  d´aquest recital fou el dia 14 d´abril del 2007 a les 11.30 hores dins el marc de les TERTÚLIES AMB POETES que cada mes coordina la poeta Pilar Cabot a la Biblioteca Joan Triadú de Vic. </B></div> <div> <B>L´acte es precedí d´una projecció de les il.lustracions i de la lectura de </B><B>l´Introit (de Henry Miller) llegida per </B><B>l´escriptor i editor Víctor Pallàs.</B></div> <bR> </td> <td valign="top" height=355 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B>DE L´AMOR </B></div> <div> <B>i ALTRES VARIACIONS DE PELL</B></div> <div> <B><IMG SRC="61b7d490.jpg" border=0 width="381" height="329" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></div> <div> 1.- Fragment de "SEXUS"  <B>(HENRY MILLER)</B></div> <bR> <div> 2.- Poema 6 - Llibre segon - "ESTANCES" <B>(CARLES RIBA)</B></div> <bR> <div> 3.- EXPRESSO LA TENDRESA  -  "LA BARBA DEL CRANC" </div> <div> <B>(JOAN BROSSA)</B><U> </U></div> <bR> <div> 4.- CAMBRA DE LA TARDOR  - "MENJA´T UNA CAMA"</div> <div> <B>(GABRIEL FERRATER)</B><I> </I></div> <bR> <div> 5.- AJENO  - "ALIANZA Y CONDENA"  </div> <div> <B>(CLAUDIO RODRÍGUEZ)</B></div> <bR> <div> 6.- HE VENIDO PARA VER - </div> <div> "LOS PLACERES PROHIBIDOS"  <B>(LUÍS CERNUDA)</B></div> <bR> <div> 7.- LES VOCACIONS IMPARABLES  - </div> <div> "UN ESTRANY AL JARDÍ"  <B>(PERE CALDERS)</B></div> <bR> <div> 8.- FRAGMENTS DE DUES CARTES IMAGINÀRIES. </div> <div> A Roger. "EL GALL CANTA PER TOTS DOS"  </div> <div> <B>(AGUSTÍ BARTRA)</B></div> <bR> <div> 9.- NIÑO DEL HAMBRE. EL NIÑO DEL CUENTO  - </div> <div> "EL LAGO DE LAS GARZAS AZULES"  </div> <div> <B>(ALFONSO PEXEGUEIRO)</B></div> <bR> <div> 10.- EDU ENCARCELADO - </div> <div> "LIZANOTE DE LA MANCHA O </div> <div> LA CONQUISTA DE LA INOCENCIA"   </div> <div>  <B>(JESÚS LIZANO) </B></div> <bR> <div> 11.- MALSON  - "POEMES DE L´ALQUIMISTA - CÀNCER<B>" </B></div> <div> <B> (JOSEP PALAU I FABRE) </B></div> <bR> <div> 12.- THE FLY - "SONGS OF EXPERIENCE" </div> <div> <B> (WILLIAM BLAKE) </B></div> <bR> <div> 13.- I SOBRETOT PERQUÈ ARA - </div> <div> "HE HERETAT L´ESPERANÇA" </div> <div> <B>(MIQUEL PARTÍ I POL)</B> </div> <bR> <div> 14.-TARDOR A VILADRAU  -  </div> <div> "L´AROMA DE L´ARÇ" <B>(MARIÀ MANENT)</B></div> <bR> <div> 17.- PHRASE  - "ILLUMINATIONS"  </div> <div> <B>(ARTHUR RIMBAUD)</B></div> <bR> <div> 18.- L´ÀNIMA DE LES FLORS  - </div> <div> "VISIONS I CANTS"  <B>(JOAN MARAGALL)</B></div> <bR> <bR> <bR> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>INTROIT</B></div> <bR> <div>    Havíem acabat de menjar i ens preníem la tercera o quarta copa; l´establiment era ple i acollent, tothom estava de bon humor. De cop i volta, en una taula del costat, un jove es va posar dret amb una copa a la mà i s´adreçà als presents. No estava pas borratxo, sino simplement en un agradable estat eufòric, com diria el doctor Kronski. Explicava amb tota calma i sense alçar la veu que s´havia pres la llibertat de cridar l´atenció sobre ell i la seva muller, per la qual brindava, perquè era el seu primer aniversari de casament, i perquè n´estaven tan contents, que volien que tothom ho sabés i compartís la seva felicitat. Digué que no volia avorrir-nos amb un discurs, que mai no havia pronunciat cap discurs en tota la seva vida, i que no intentava pas pronunciar-lo ara, però que no podia deixar de fer saber a tothom que era molt feliç i que també ho era la seva esposa, que potser no tornaria a sentir-se així en tota la vida. Va dir que era simplement un no-ningú, que treballava per viure i no guanyava massa diners (ningú no en guanyava ja massa, de diners), però el que sabia era que se sentia feliç, i era feliç perquè havia trobat la dona que estimava, i continuava estimant-la tant com sempre, per bé que ja feia tot un any que eren casats. (Somrigué.) Va dir que no s´avergonyia de confessar-ho davant el mon sencer. Va dir que no podia deixar de contar-nos tot això, malgrat que ens avorrís, perqu`quan ets molt feliç vols que els altres comparteixin la teva felicitat. Va dir que trobava meravellós que pogués existir semblant felicitat, quan hi havia tantes coses al món que anaven malament ...   </div> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> (<B>HENRY MILLER - </B><I><B>"SEXUS"</B></I>)</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>POEMA 6 - LLIBRE SEGON</B></div> <div> <B>"ESTANCES"</B></div> <div> CARLES RIBA</div> <bR> <div> Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany</div> <div>     i la seva pau no es mudava;</div> <div> i qui d´uns ulls d´amor sotjant la gorja brava</div> <div>     no hi ha vist terrejar l´engany.</div> <bR> <div> I qui els seus dies l´un per la vàlua de l´altre</div> <div>     estima, com les parts iguals</div> <div> d´un tresor mesurat; i qui no va a l´encalç</div> <div>     del record que fuig per un altre.</div> <bR> <div> Feliç és qui no mira enrera, on el passat,</div> <div>     <FONT SIZE="4" COLOR="#000000" FACE="Berling Antiqua" >insaciable que és, ens lleva</FONT></div> <div> fins l´esperança, casta penyora de la treva</div> <div>     que la Mort havia atorgat.</div> <bR> <div> Qui tampoc endavant el seu desig no mena:</div> <div>     que deixa els rems i, ajagut</div> <div> dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,</div> <div>     s´abandona a una aigua serena. </div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="61dc4a50.jpg" border=0 width="196" height="165" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>EXPRESSO LA TENDRESA</B></div> <div> <B>"LA BARBA DEL CRANC"</B></div> <div> JOAN BROSSA</div> <bR> <div> Trenco tots el miralls  Ja cap no en resta</div> <div> Pica el meu pas el foc apercebut</div> <div> Univers estelat la teva festa</div> <div> És ull de veritable infinitud</div> <bR> <div> Vela terrors la tarda que protesta</div> <div> Jo remo amb tots dos braços sense ajut</div> <div> De cosa còmica i en la tempesta</div> <div> Duc el tigre de l´alba al meu escut</div> <bR> <div> Oh part remota d´univers  oh terra</div> <div> La ment de qui t´adora ha de brillar</div> <div> Ajusta´t al meu joc res no m´aferra</div> <bR> <div> Tot el que penso ho sóc vaig més enllà</div> <div> De tots els descontents  En una gerra</div> <div> Com de fulla de pell tinc l´oceà.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>CAMBRA DE LA TARDOR</B></div> <div> <B>"MENJA´T UNA CAMA"</B></div> <div> GABRIEL FERRATER<FONT SIZE="4" COLOR="#000000" FACE="Lucida Sans" ><I> </I></FONT></div> <bR> <div> La persiana, no del tot tancada, com </div> <div> un esglai que es reté de caure a terra,</div> <div> no ens separa de l´aire. Mira, s´obren </div> <div> trenta set horitzons rectes i prims,</div> <div> però el cor els oblida. Sense enyor </div> <div> se´ns va morint la llum, que era color </div> <div> de mel, i ara és color d´olor de poma.</div> <div> Que lent el món, que lent el món, que lenta </div> <div> la pena per les hores que se´n van </div> <div> de pressa. Digues, te´n recordaràs </div> <div> d´aquesta cambra?</div> <div> "Me l´estimo molt. </div> <div> Aquelles veus d´obrers - Què són?<I>"</I></div> <div> <I>Paletes: </I></div> <div> manca una casa a la mançana.</div> <div> "Canten, </div> <div> i avui no els sento. Criden, riuen, </div> <div> i avui que callen em fa estrany."</div> <div> Que lentes </div> <div> les fulles roges de les veus, que incertes </div> <div> quan vénen a colgar-nos. Adormides, </div> <div> les fulles dels meus besos van colgant</div> <div> els recers del teu cos, i mentre oblides </div> <div> les fulles altes de l´estiu, els dies </div> <div> oberts i sense besos, ben al fons </div> <div> el cos recorda: encara</div> <div> tens la pell mig del sol, mig de la lluna.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="61f9ad10.jpg" border=0 width="154" height="209" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>AJENO</B></div> <div> <B>"ALIANZA Y CONDENA"</B></div> <div> <B>CLAUDIO RODRÍGUEZ</B></div> <bR> <div> LARGO se le hace el dia a quien no ama</div> <div> y él lo sabe. Y él oye ese tañido</div> <div> corto y duro del cuerpo, su cascada</div> <div> canción, siempre sonando a lejanía.</div> <div> Cierra su puerta y queda bien cerrada;</div> <div> sale y, por un momento, sus rodillas</div> <div> se le van hacia el suelo. Pero el alba,</div> <div> con peligrosa generosidad, </div> <div> le refresca y le yergue. Está muy clara</div> <div> su calle, y la pasea con pie oscuro,</div> <div> y cojea en seguida porque anda</div> <div> solo con su fatiga. Y dice aire:</div> <div> palabras muertas con su boca viva.</div> <div> Prisionero por no querer, abraza</div> <div> su propia soledad. Y está seguro,</div> <div> más seguro que nadie porque nada</div> <div> poseerá; y él bien sabe que nunca</div> <div> vivirá aquí, en la tierra. A quien no ama,</div> <div> ¿cómo podemos conocer o cómo</div> <div> perdonar? Día largo y aún más larga</div> <div> la noche. Mentirá al sacar la llave.</div> <div> Entrará. Y nunca habitará su casa.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="621ade40.jpg" border=0 width="173" height="228" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>HE VENIDO PARA VER</B></div> <div> <B>"LOS PLACERES PROHIBIDOS"</B></div> <div> LUÍS CERNUDA</div> <bR> <div> He venido para ver semblantes</div> <div> Amables como viejas escobas,</div> <div> He venido para ver las sombras</div> <div> Que desde lejos me sonríen.</div> <bR> <div> He venido para ver los muros</div> <div> En el suelo o en pie indistintamente,</div> <div> He venido para ver las cosas,</div> <div> Las cosas soñolientas por aquí.</div> <bR> <div> He venido para ver los mares</div> <div> Dormidos en cestillo italiano,</div> <div> He venido para ver las puertas,</div> <div> El trabajo, los tejados, las virtudes</div> <div> De color amarillo ya caduco.</div> <bR> <div> He venido para ver la muerte</div> <div> Y su graciosa red de cazar mariposas,</div> <div> He venido para esperarte</div> <div> Con los brazos un tanto en el aire,</div> <div> He venido no sé por qué;</div> <div> Un dia abrí los ojos: he venido.</div> <bR> <div> Por ello quiero saludar sin insistencia</div> <div> A tantas cosas más que amables:</div> <div> Los amigos de color celeste.</div> <div> Los días de color variable,</div> <div> La libertad del color de mis ojos;</div> <bR> <div> Los niñitos de seda tan clara,</div> <div> Los entierros aburridos como piedras,</div> <div> La seguridad, ese insecto</div> <div> Que anida en los volantes de la luz.</div> <bR> <div> Adiós, dulces amantes invisibles,</div> <div> Siento no haber dormido en vuestros brazos.</div> <div> Vine por esos besos solamente:</div> <div> Guardad los labios por si vuelvo.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>LES VOCACIONS IMPARABLES</B></div> <div> <B>"UN ESTRANY AL JARDÍ"</B></div> <div> PERE CALDERS</div> <bR> <bR> <div> - Elvira: què n´has fet del nen? - va preguntar  ell amb els ulls fora del cap.</div> <div> - Quin nen?  - volgué saber l´Elvira, amb un posat angelical.</div> <div> - Au no dissimulis! Aquí de nen només en tenim un...</div> <div> - Teníem, estimat, teníem.</div> <div> - Què vols dir, insensata?</div> <div> - Que me l´he venut, vet-ho aquí. Ara podrem comprar el piano de cua.</div> <div> El marit va fer allò que en diem esbullar-se els cabells.</div> <div> - No pot ser. M´enganyes!  Em vols desesperar.</div> <div> - Me n´han donat cinc-centes mil pessetes. Què hauries fet, tu?</div> <div> La quantitat era forta, fins i tot tenint en compte la voracitat de la inflació.</div> <div> - Home, mig milió de pessetes són moltes pessetes. Però vols dir que t´arribarà per al piano de cua?</div> <div> -Hi hauràs d´afegir alguna cosa, però no gaire...</div> <div> - I amb això et podràs realitzar, amor meu?</div> <div> - De moment, sí...</div> <div> Es van abraçar amb llàgrimes als ulls i, aquell vespre, van sopar en un casino de la costa. És més: quan les coses vénen de cara, no tenen aturador. Al casino, jugant a la ruleta, van guanyar la diferència que els faltava  per al piano.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="623bf190.jpg" border=0 width="191" height="281" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <div> <B>FRAGMENTS DE DUES CARTES IMAGINÀRIES. A ROGER</B></div> <div> <B>"EL GALL CANTA PER TOTS DOS"</B></div> <div> <B>AGUSTÍ BARTRA</B></div> <bR> <bR> <div>    ...aviat arribaràs de molt lluny, d´un indret on jo vaig haver d´anar també per crear-te, en l´època de les conflagracions de les estrelles de pus; i mentrestant, jo, tot esperant-te, perdut en aquest interminable passadís, colpejo amb els meus dos punys d´insomni, el mur negre, i a fora els ametllers tenen una primavera confusa i anhelo l´arribada del primer gall obsessiu que cantarà l´aurora que salva, i barrejo temps i mots amb mans de terrissaire, i interrogo preguntes, com anant d´un jeroglífic a un altre, tot fent giravoltar l´argila que vol néixer en la forma que somien els dits, i m´armo amb el murmuri  que es converteix en llum sobre el front del vent mort. Colpejo amb els punys i enraono, i el que dic és destruït per la desesperació dels punys. Mentre tu véns amb passa vetiginosa cap als orígens, les onades canten les lloances d´acer als peus de les figures de proa, i el crit de la gavina, i el xiscle trenat de les sirenes d´Ulisses, que va escoltar-les, com les has escoltades tu, en les cruïlles de la terra de cara de pol.len, i de les ciutats de sutge, tot anant a la recerca del nou cor solar del món. Véns amb més d´un vent, i jo he de romandre aquí, estranger de l´aire, orfe d´estrella, en aquest passadís fosc que es fa interminable a l´acabament del qual potser m´espera el cant del gall. Ja vas venint des d´ara, sí, amb un pas ondulant i cereal, lluny de fetitxos i dogmes morts enemics de la flor; vas venint per les senderes del cor i de la fantasia viva. Et vas apropant, et sento. Sento el nou ritme del temps i dels teus passos a la cintura blegada per les ombres. Vine. Sostén-me amb el teu alè, hereu del meu. No cal que truquis amb la teva rialla breu: la porta és oberta, fill...<I>    </I><FONT SIZE="4" COLOR="#000000" FACE="Berling Antiqua" ><I> </I></FONT></div> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <I>      </I></div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>NIÑO DEL HAMBRE. EL NIÑO DEL CUENTO</B></div> <div> <B>"EL LAGO DE LAS GARZAS AZULES"</B></div> <div> ALFONSO PEXEGUEIRO</div> <bR> <div> Madre, aquel niño que intenta reírse jugando</div> <div> ¿no crees que se parece a mí?</div> <div> ¡Ay, calla! ¡No sé! ¡No lo conozco!</div> <div> ¡Madre aquel niño soy yo!</div> <div> ¡No digas tonterías! ¿Cómo vas a ser tú?</div> <div> Fíjate, fíjate bien, cuando</div> <div> sonríe, detrás de sus ojos grandes y tristes, su</div> <div> sonrisa es como la mía. ¡Aquel niño soy yo y tú no lo </div> <div> reconoces! Madre, </div> <div> ¿tu me reconocerías si yo estuviese allí?</div> <div> ¿Y cómo vas a estar tú allí? ¡Ay claro que te </div> <div> reconocería!...</div> <div> Y si tuviese sus piernas delgadas. Y su barriga </div> <div> hinchada. Y esos ojos como lunas negras. Y esa muerte </div> <div> en los brazos. Dime ¿me reconocerías?...</div> <div> ¡Ay calla!</div> <div> ¿Por qué se muere aquel niño, madre?</div> <div> ¡Cállate ya, hijo, por Dios!</div> <bR> <div> Te asusta verme muerto, Madre. No os entiendo a los </div> <div> mayores. Decís querer a vuestros hijos y matáis a los </div> <div> hijos de los otros.  No os entiendo.</div> <div> Creo que me iré con ese niño al que sólo reconocen </div> <div> las moscas y el hambre...</div> <div> ¡Hijo!</div> <div> Quiero saber si estando ahí y viéndome como ahora </div> <div> lo ves a él me reconocerías tal como dices. Madre.</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="6276b0a0.jpg" border=0 width="107" height="266" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>EDU ENCARCELADO</B></div> <div> <B>"LIZANOTE DE LA MANCHA </B></div> <div> <B>O LA CONQUISTA DE LA INOCENCIA"</B></div> <div> JESÚS LIZANO</div> <bR> <div> Debo escribirte, Edu, porque al fin,  </div> <div> después de mucho tiempo, pensé,   </div> <div> he sabido de tí,  </div> <div> Edu encarcelado.   </div> <div> Es importante recibir una carta,   </div> <div> sentirse acompañado, pensé,    </div> <div> cuando se está así.  </div> <div> Y cuando </div> <div> no se está así.   </div> <div> Voy a contarte lo que mi padre  </div> <div> decía: que los niños   </div> <div> nacemos de una col, Edu, qué tontería, </div> <div> pensé,    </div> <div> aunque me parecía más sensato</div> <div> que aquéllo de venir de París.   </div> <div> Nacemos en una col    </div> <div> o venimos de París,  </div> <div> pensé.   </div> <div> Unos vendrán de París,</div> <div> pero, nosotros, cómo vamos a venir de París.   </div> <div> En cambio, en una col, pensé,  </div> <div> con esas hojas tan grandes   </div> <div> llenas de humedad y de bichitos,</div> <div> muchos bichitos, pensé...    </div> <div> En fin:     </div> <div> que decidí escribirte un  poco,    </div> <div> un poco, pensé,<B>     </B></div> <div> y hacerte así compañía, </div> <div> porque hacía mucho </div> <div> que no sabía de tí,   </div> <div> Edu encarcelado,   </div> <div> Edu, Dudú, Dudé.    </div> <div> ¡Y qué supe de tí!     </div> <div> Porque resulta que nacemos de nuestra madre,</div> <div> cómo iba a ser nuestra madre París,</div> <div> ya conocemos a los que vienen de París.</div> <div> ¿Y una col? Cómo iba a ser nuestra madre  </div> <div> una col, pensé.   </div> <div> Así que estuve días y noches </div> <div> en busca de mi madre, mujer tras mujer,</div> <div> a ver     </div> <div> quién había sido mi madre,  </div> <div> quién me había arrojado al mundo y para qué,  </div> <div> porque así sabría quien era yo, pensé.    </div> <div> Y me puse a llorar y desde entonces </div> <div> sigo llorando, Edu, Didé.<B>    </B></div> <div> Y tengo que escribirme a mí mismo</div> <div> y hacerme un poco de compañía, Dedé,</div> <div> porque hace tiempo, mucho tiempo </div> <div> que no sé nada de mí. Pensé:</div> <div> voy a escribir a Edu que quizás haga mucho tiempo </div> <div> que tampoco sabe nada de él,    </div> <div> ni de mí, ni de su madre, </div> <div> pensé.    </div> <div> Quién sabe de quién, quién es quién. Quién.      </div> <div> ¡Ay Edu encarcelado!    </div> <div> A veces me sorprendo a mí mismo    </div> <div> exclamando: ¡quiero volver! ¡quiero volver!     </div> <div> sin saber a dónde volver.    </div> <div> Porque después  he tenido un sin fin de madres, </div> <div> de coles,</div> <div> de cárceles como París,</div> <div> y  miedo y soledad, pensé,    </div> <div> Edu, como tú, </div> <div> estoy seguro,  Edu, Dudí, Edé.    </div> <div> Y ahora te escribo porque pensé: </div> <div> voy a escribir a Edu,</div> <div> voy a escribir a Edu que está falto de compañía.</div> <div> ¡Edu! ¡Edu! grité.   </div> <div> Y un día me dió por ir a un campo lleno de coles:  </div> <div> iba pisándolas, destrozándolas.   </div> <div> ¡Coles malditas! pensé.     </div> <div> Las coles son las dueñas del mundo, pensé,     </div> <div> porque todo está lleno de coles, de madres,    <B>   </B></div> <div> pensé,</div> <div> de cárceles, pensé:    </div> <div> no son madres, son cárceles, pensé,    </div> <div> porque las cárceles, pensé, </div> <div> son las dueñas del mundo,    </div> <div> pensé.  </div> <div> Todos estamos solos y por eso te escribo</div> <div> y te abrazo, Dudí, Edu, Dodé, </div> <div> que hace tiempo que no sé nada de nada,</div> <div> de nadie, pensé,</div> <div> que no sé, pensé,</div> <div> lo que pasa en el mundo, en mi mismo,</div> <div> si yo soy una cárcel para mi mismo, </div> <div> pensé,</div> <div> que cuando acabaremos con todos los carceleros,         </div> <div> pensé.</div> <div> Y por eso te escribo y porque volveremos</div> <div> a la gran col llena de bichitos y de humedad, pensé,</div> <div> porque todos moriremos, pensé</div> <div> porque todos nos necesitamos, pensé,</div> <div> y porque todo nos separa, pensé.</div> <div> ¡Escríbeme, Edu encarcelado,</div> <div> escríbeme, compañero,</div> <div> escríbeme!</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="62913d30.jpg" border=0 width="275" height="211" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>MALSON</B></div> <div> <B>"POEMES DE L´ALQUIMISTA - CÀNCER"</B></div> <div> <B>JOSEP PALAU I FABRE</B></div> <bR> <bR> <div> He anat sembrant tants de fills pels bordells</div> <div> i de mi malversant tanta riquesa,</div> <div> que ara, a la nit,<B> </B>amb desig d´escomesa,</div> <div> estols d´homúnculs amb faccions de vells,</div> <bR> <div> eixint de clavegueres i aixetes a tropells,</div> <div> munten sobre el meu llit amb avidesa</div> <div> i fan la meva guàrdia més encesa,</div> <div> injuriant-me pels meus desgavells.</div> <bR> <div> "Som els teus fills, ja ho veus, el teu amor.</div> <div> Habitem en aquestes tuberies</div> <div> i ens assemblem a tu pel teu horror.</div> <bR> <div> ¿On la matriu trobar que ens prometies?...</div> <div> Et condemnem a l´esterilitat</div> <div> per haver-nos fins ara excrementat."</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="62ba9f50.jpg" border=0 width="169" height="245" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <div> <B>THE FLY</B></div> <div> <B>"SONGS OF EXPERIENCE"</B></div> <div> <B>WILLIAM BLAKE</B></div> <div>     </div> <div> Little Fly</div> <div> Thy summers play, </div> <div> My thoughtless hand</div> <div> Has brush´d away.</div> <bR> <div> Am not I</div> <div> A fly like thee?</div> <div> Or art not thou</div> <div> A man like me?</div> <bR> <div> For I dance</div> <div> And drink and sing:</div> <div> Till some blind hand</div> <div> Shall brush my wing.</div> <bR> <div> If thought is life</div> <div> And strength & breath;</div> <div> And the want </div> <div> Of tought is death;</div> <bR> <div> Then am I </div> <div> A happy fly,</div> <div> If I live</div> <div> Or if I die.</div> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="62de9130.jpg" border=0 width="233" height="275" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <div> <B>I SOBRETOT PERQUÈ ARA</B></div> <div> <B>"HE HERETAT L´ESPERANÇA "</B></div> <div> MIQUEL MARTÍ I POL</div> <bR> <div> I sobretot perquè ara ja no vaga </div> <div> de fixar les paraules a les soques</div> <div> dels arbres i de fer-ne</div> <div> plats i culleres de durada,</div> <div> cada matí, en alçar-nos</div> <div> -parlo de tots-, solem sacrificar</div> <div> un grapat d´esperança</div> <div> i en fem sabó de bany.</div> <div> Això, tal com ho dic, </div> <div> bé sembla que ens hauria d´entendrir, </div> <div> però el mal és que el món</div> <div> roda en sentit invers</div> <div> del nostre pas de cada dia.</div> <div> Imagineu-vos: tot un món que ens cau</div> <div> cada matí feixugament a sobre.</div> <div> Per això dic que sobretot valdria </div> <div> la pena d´estimar adoptant un aire</div> <div> més assenyat i més tenaç;</div> <div> clar i net; en solitari i sense traves; </div> <div> i oblidar les paraules</div> <div> i menjar en plats menys trencadissos.</div> <div> Perquè el que compta és veure passar el temps</div> <div> i no oblidar que més tard o més d´hora</div> <div> tot s´aquieta.</div> <div> Ho diu quasi tothom. </div> <bR> <bR> <bR> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>TARDOR A VILADRAU</B></div> <div> <B>"L´AROMA DE L´ARÇ"</B></div> <div> <B>MARIÀ MANENT</B></div> <bR> <bR> <div> Com grans monedes d´or, d´un or prim i lleuger,</div> <div> cauen les fulles dels til.lers, gronxades</div> <div> en el sol de novembre. El jardí té</div> <div> un fregadís d´abril, de sedes oblidades.</div> <bR> <div> Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles</div> <div> les agulles dels cedres vora la pluja d´or.</div> <div> Tenen com una pau joiosa aquestes fulles</div> <div> morint-se, i mig sospiren: "Res no mor".</div> <bR> <div> Fins al peu dels grans cedres es daura l´ombradiu</div> <div> d´aquest jardí tancat, reclòs com una illa.</div> <div> Cada fulla, en silenci, caient tranquil.la, diu:</div> <div> "La vida passa, es fon, i torna, i brilla".</div> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="62f6fda0.jpg" border=0 width="367" height="218" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>PHRASE  </B></div> <div> <B>"ILLUMINATIONS"</B></div> <div> ARTHUR RIMBAUD</div> <bR> <bR> <div> J´ai tendu des cordes de clocher à clocher;</div> <div> des guirlandes de fenêtre â fenêtre;</div> <div> des chaines d´or d´étoile à étoile,</div> <div> et je danse.</div> <bR> <div> <IMG SRC="63330eb0.jpg" border=0 width="304" height="235" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> <bR> <bR> <bR> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <B>L´ÀNIMA DE LES FLORS</B></div> <div> <B>"VISIONS I CANTS"</B></div> <div> <B>JOAN MARAGALL</B></div> <bR> <bR> <div> Aquelles dues flors que hi ha posades</div> <div> al mig del caminal,</div> <div> qui és que les hi deu haver llençades?</div> <div> Qui sia, tant se val.</div> <bR> <div> Aquelles dues flors no estan pas tristes,</div> <div> no, no: riuen al sol.</div> <div> M´han encantat així que les he vistes</div> <div> posades a morir, mes sense dol.</div> <bR> <div> "Morirem aviat, lluny de la planta.-</div> <div> elles deuen pensar;-</div> <div> mes ara nostre brill el poeta encanta,</div> <div> i això mai morirà."</div> <DIV ALIGN="LEFT"></DIV> <div> <IMG SRC="631a7dd0.jpg" border=0 width="167" height="221" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <bR> </td> </tr></table></body>