Recull poètic "Alabatre Blues"

<body topmargin=0 leftmargin=0 marginheight=0 marginwidth=0> <table cellpadding=0 cellspacing=0 border=0><tr> <td valign="top" colspan=2 height=125 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000" bgproperties="fixed" background="60e467d1egerdp.gif"> <div> <A HREF="index.htm" TARGET="_top" TITLE="BIG MAMA MONTSE Home page"><U><B><IMG SRC="a4066580.jpg" border=0 width="102" height="88" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>    </B><A HREF="id488.htm" TARGET="_top" TITLE="PÀGINA PRINCIPAL (CATALÀ)"><U><B><IMG SRC="85662550.jpg" border=0 width="98" height="85" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></U></A><B>  </B></div> </td> </tr><tr> <td valign="top" width=120 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <B><IMG SRC="12f078cf0.jpg" border=0 width="120" height="207" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></B></div> <div> <B>Il.lustració de</B></div> <div> <B>Ramon Sellarès</B></div> </td> <td valign="top" height=355 BGCOLOR="#FFFFFF" TEXT="#080000"> <div> <IMG SRC="fa13e790.jpg" border=0 width="574" height="121" ALIGN="BOTTOM" HSPACE="0" VSPACE="0"></div> <div> Recull de poesia escrita per dones catalanes i musicat per Big Mama.</div> <bR> <div> <B>1.-   DONZELLES DE L´ANY DOS MIL</B>    MARIA ANTÒNIA SALVÀ</div> <div> <B>2.-   BON DIA TRISTESA…    </B>MARIA MERCÈ MARÇAL</div> <div> <B>3.-   TANKA      </B>TERESA D´ARENYS</div> <div> <B>4.-   POEMA XXXVIII (AGONIA DE LLUM)    </B>MERCÈ RODOREDA</div> <div> <B>5.-   TARDOR     </B>ROSA LEVERONI</div> <div> <B>6.-   TREMOLOSES FLORS D´AMETLLER     </B>ROSA FABREGAT</div> <div> <B>7.-   ROSER DE ROSA ÚNICA     </B>CONCHITA RASCHE</div> <div> <B>8.-   NO HI FA RES QUE S´ENTRONQUI L´HARMONIA ...      </B>PILAR CABOT</div> <div> <B>9.-   COM EL VENT REVOLTAT DINS EL POU ...    </B>MARGARITA BALLESTER</div> <div> <B>10.-  DECLARACIÓ      </B>M. ROSA FONT I MASSOT</div> <div> <B>11.- IMITACIÓ DEL DESIG       </B>MARTA PESSARRODONA</div> <div> <B>12.- UNA DONA ESPERA      </B>CLEMENTINA ARDERIU</div> <div> <B>13.- PEONS       </B>CRISTINA CASAS</div> <div> <B>14.- L´ESTRELLA CAU ...      </B>JOSEFA CONTIJOCH</div> <div> <B>15.- VOLDRIA ESCRIURE...     </B>MONTSERRAT ABELLÓ</div> <div> <B>16.- L´OCEL</B>L      MARIA ÀNGELS ANGLADA</div> <div> <B>17.- VOLAR      </B>ANNA AGUILAR-AMAT</div> <div> <B>18.- COM UN BÉ PRECIÓS, ...      </B>ROSINA BALLESTER</div> <div> <B>19.- PASSATGES IV       </B>SARA SILVESTRE</div> <div> <B>20.- SAXO BLAU MARÍ      </B>OLGA XIRINACHS</div> <div> <B>21.- FEROTGE ENYORANÇA</B>    TÒNIA PASSOLA</div> <div> <B>22.- GÈMINIS</B>    ENCARNA SANT-CELONI i VERGER</div> <bR> <div> (NOTA: Els poemes acabats en punts suspensius originalment no porten títol.</div> <div> El títol apuntat correspon al primer vers de cada poema.)</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> A tall de preludi</div> <bR> <bR> <div> <I><B>DONZELLES DE L´ANY DOS MIL</B></I></div> <div> <I>Oh vosaltres, pressentides flors d´amor i gentilesa</I></div> <div> <I>que viureu quan mon passatge s´haurà fet esborrad</I><I>í</I><I>s ;</I></div> <div> <I>jo us endreç per aleshores, amical, una escomesa</I></div> <div> <I>que s´allunya, de mos versos dins l´esbart voleiad</I><I>í</I><I>s.</I></div> <bR> <div> <B>MARIA ANT</B><B>Ò</B><B>NIA SALVÀ (1869-1958)</B></div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>BON DIA TRISTESA…</B></div> <div> ("BRUIXA DE DOL")</div> <div> MARIA MERCÈ MARÇAL</div> <bR> <div> Bon dia, tristesa.</div> <div> Vesteix-te de setí!</div> <div> Pinta´t al front</div> <div> els núvols i la lluna</div> <div> i anem al ball</div> <div> que ja s´atansa l´hora!</div> <bR> <div> Carnestoltes duu llàgrimes</div> <div> de colors a la galta.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>TANKA  </B></div> <div> ("PENSAMENTS SIMPLES")</div> <div> TERESA D´ARENYS</div> <bR> <div> Ara s´atura,</div> <div> sojorna una paraula</div> <div> dins les mans, fràgil</div> <div> insecte, i les mans s´obren</div> <div> amb fregadissa d´ales.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>XXXVIII</B></div> <div> ("AGONIA DE LLUM. - ALBES I NITS")</div> <div> MERCÈ RODOREDA</div> <bR> <div> I jo, que al lloc d´amor era tornada,</div> <div> vaig adonar-me que no era jo:</div> <div> per l´esbarzer, pel riu; per una flor</div> <div> sola i només de soledat voltada.</div> <bR> <bR> <div> Agonia de llum! Tèbia agonia</div> <div> d´un aleteig sobtat en el pollanc,</div> <div> d´un tremolor en la flor color de sang</div> <div> que en l´aigua sense cel es reflectia.</div> <bR> <bR> <div> Alta vingué la nit: tranquil.la i alta;</div> <div> damunt la rodonesa de la galta</div> <div> lliscava amarga la dolçor del plor.</div> <bR> <bR> <div> Fugir!... Deixar i fugir! Si m´aturava,</div> <div> dreta al mig del camí, l´aire em portava </div> <div> panteix de fulles i un sospir de flor.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>TARDOR</B></div> <div> ("PRESÈNCIA I RECORD")</div> <div> ROSA LEVERONI</div> <bR> <bR> <div> Aquest desmai de roses amb la posta</div> <div> damunt la sorra fina del jardí.</div> <div> Aquest llanguir callat que té la brosta</div> <div> al bes enfredorit de l´aire fi.</div> <bR> <div> Aquestes melodies apagades</div> <div> de les fulles caient en el repòs,</div> <div> com de llac adormit, en resignades</div> <div> notes opaques d´un dolor reclòs.</div> <bR> <div> Són veus d´un mateix cant... Oh melangia</div> <div> tan tendrament subtil de la tardor</div> <div> que em posés nou encís dins de la via</div> <div> i fes més amorós el meu dolor!... </div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>TREMOLOSES FLORS D´AMETLLER</B><B> </B><B>   </B></div> <div> ("TEMPS DE BRUIXES" d´ "EL CABDELL DE LES BRUIXES" )</div> <div> ROSA FABREGAT I ARMENGOL</div> <bR> <div> No et vagis morint, asfixiant-te</div> <div> dins aquesta solitud imposada.</div> <div> Any, darrera any, vas omplint</div> <div> de pedres la teva fondària.</div> <div> Et vas morint lentament, batec</div> <div> a batec. Vas estrangulant l´instint</div> <div> en un suicidi conscient. Deixes groguejar</div> <div> la pell sense que la teclegi el sol</div> <div> i llences flors de sang fecunda</div> <div> al fem perquè no hi ha pol.len per a tu,</div> <div> barreja de gasela i ocell, rialla i lluna</div> <div> amb tants bressols al ventre</div> <div> els cremes un a un cada any.</div> <div> Eunuc fidel a principis assassins,</div> <div> lliures el teu sexe a les urpes</div> <div> dels corbs. No callis més. Crida</div> <div> sota les teves llàgrimes. Defensa</div> <div> les teves flors aquesta primavera.</div> <div> Deixa que siguin tremoloses flors d´ametller</div> <div> vestint el camp encara despullat. Les primeres</div> <div> a endormiscar l´hivern i a acaronar branques</div> <div> plenes de fulles. Les primeres a la recerca</div> <div> del primer pol.len de l´any. No les enterris</div> <div> amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus</div> <div> pètals al vent carregat de pol.len. </div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>ROSER DE ROSA </B><B>Ú</B><B>NICA</B></div> <div> ("MIRADA DOLÇALADA")</div> <div> CONCHITA RASCHE</div> <bR> <div> Tu has complert.</div> <div> Jo no.</div> <div> Tu has florit.</div> <div> Jo no.</div> <bR> <div> No és per basarda,</div> <div> ni desgana,</div> <div> ni indiferència,</div> <div> ni menyspreu.</div> <bR> <div> És només que,</div> <div> en imaginar-te,</div> <div> no puc fer res més</div> <div> que pensar-te,</div> <div> sense paraules</div> <div> en un full.</div> <bR> <div> Ben plens de pètals</div> <div> els meus ulls. </div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>NO HI FA RES QUE S´ESTRONQUI L´HARMONIA…</B></div> <div> ("ELS VERSOS OBSTINATS ")</div> <div> PILAR CABOT</div> <bR> <bR> <div> No hi fa res que s´estronqui l´harmonia</div> <div> de la perfecta nit, del joc perfecte.</div> <div> És llarga la partida i el desig</div> <div> fluctua, de vegades, com la sort.</div> <div> Tot m´és suficient. Tenim els guanys molt ben apilonats damunt la taula.</div> <div> Tu i jo juguem amb l´ànima a les mans</div> <div> i amb les mateixes cartes.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>COM EL VENT REVOLTAT DINS EL POU</B></div> <div> ("ENTRE DUES ESPASES")</div> <div> MARGARITA BALLESTER</div> <bR> <div> <I><B>Cita: Sempre hi ha un secret maligne/ una privada ra</B></I><I><B>ó</B></I><I><B> </B></I></div> <div> <I><B>(Wystan Hugh Auden)</B></I></div> <bR> <div> Com el vent revoltat dins el pou</div> <div> xiula a les parets de la boca</div> <div> un so envellit per la fosca</div> <div> i així la boca dispersa el so</div> <bR> <div> Les nostres mentides són </div> <div> al fons de l´aigua on el vent no arriba</div> <bR> <div> Allà hi trobo ofegades estances</div> <div> com un guisat de sopes</div> <div> untades d´una mel incorruptible</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>DECLARACI</B><B>Ó</B></div> <div> ("LA LLUM PRIMERA ")</div> <div> M. ROSA FONT I MASSOT</div> <bR> <bR> <div> Com sobreviure a l´espasa sagnant dels dicteris del dia, a nits de monstres aerodinàmics amb cap de serpentina, al tedi immesurable de la iteració?</div> <div> Com redimir-me del vel de la por que m´assetja i em corca a la justa amb la mort?</div> <div> Com exiliar els cables i esferes concèntriques del niu de la idea, i migpartir el cervell foradat per déus de filferro?</div> <div> Com fer-me d´acer, si sóc fusta?</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>IMITACI</B><B>Ó</B><B> DEL DESIG</B></div> <div> ("MEMÒRIA  i")</div> <div> MARTA PESSARRODONA</div> <bR> <div> Si pogués mirar el món</div> <div> amb la teva innocència sofisticada;</div> <div> res no comptés, serena davant l´hora.</div> <bR> <div> Si pogués només viure</div> <div> de memòries, de tornaveus, </div> <div> de rellotges parats i ulls d´ambre.</div> <bR> <div> Si pogués patir de nou</div> <div> (per la usura de felicitat</div> <div> que l´esforç sempre comporta).</div> <bR> <div> Si pogués despullar de fatiga</div> <div> cada nova temptativa, cada esforç,</div> <div> el pàl.lid reflex d´allò que vam viure.</div> <bR> <div> Si pogués tenir tot el què deixo,</div> <div> el que hi ha darrera</div> <div> cada paraula, cada poema.</div> <bR> <div> Si pogués...</div> <div> Si pogués almenys un instant,</div> <div> si pogués...</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>UNA DONA ESPERA</B></div> <div> ("CANT I PARAULES")</div> <div> CLEMENTINA ARDERIU</div> <bR> <div> Món que va girant. Rellotge.</div> <div> L´espera</div> <div> és de sempre i només femenina?</div> <div> La clara certesa immediata</div> <div> no compta?</div> <bR> <div> Dolor no hi val, ni metgia.</div> <div> La roda</div> <div> no segueix lentament implacable?</div> <div> Un clima per cada alegria.</div> <div> Per cada dolor, quina força</div> <div> mancada!</div> <bR> <div> Dessota un cel transitori</div> <div> que pesa,</div> <div>  o en el ras solellat que fulgura,</div> <div> serem - és més fort que nosaltres -</div> <div> l´eterna vestal que suplica</div> <div> i espera.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>PEONS</B></div> <div> (INÈDIT)</div> <div> CRISTINA CASAS</div> <bR> <bR> <div> Mai hem estat lliures,  i de matinada</div> <div> et sento assaonar-te darrere l´obertura </div> <div> de la porta.  Deus rentar-te, cegament la cara,</div> <div> sense veure´t al mirall que et queda al front,</div> <div> enretirar-te els cabells amb les pues dels dits;</div> <div> com si et veiés…</div> <bR> <div> Si veiés l´albada, darrere les persianes</div> <div> que no has obert, veuria deslligar-se l´estelat cel.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>L´ESTRELLA CAU…</B></div> <div> ("CONGESTA")</div> <div> JOSEFA CONTIJOCH</div> <bR> <div> L´estrella cau</div> <div> s´estimba amb fúria</div> <div> contra la pèrdua</div> <div> a l´oceà incoherent on no ets ningú</div> <div> on ones defallides</div> <div> a altres ones s´entreguen.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>VOLDRIA ESCRIURE…</B></div> <div>  ("DINS L´ESFERA DEL TEMPS")</div> <div> MONTSERRAT ABELLÓ</div> <bR> <bR> <div> Voldria escriure</div> <div> amb força,</div> <div> de foc els versos</div> <div> sense deixar entreveure</div> <div> ni l´ombra dels meus dubtes.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>L´OCELL</B></div> <div> ("COLUMNES D´HORES")</div> <div> MARIA ÀNGELS ANGLADA </div> <bR> <bR> <div> Picant la clova freda d´una tarda d´hivern</div> <div> glateixes per eixir, petit ocell de foc.</div> <div> Veig la teva ala blava contra el gris de tristesa.</div> <div> Vola, ocell, no t´empolsis d´un toc de melangia,</div> <div> amunt, ales lluents. Suspès en la claror</div> <div> canta, ocell, l´aigua antiga, remor de fonts i fulles.</div> <div> Sota la nuvolada de la tarda i del cor</div> <div> abeura´t en la llum més profunda i sonora.</div> <div> Per mirar i per plorar hi ha els ulls, i per somriure.</div> <div> Tu neixes i et debats per un destí més clar,</div> <div> lluny de cloves de plany, veu de cançó florida.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>VOLAR</B><B>   </B></div> <div> ("TRÀNSIT ENTRE DOS VOLS")</div> <div> ANNA AGUILAR-AMAT</div> <div> Les sargantanes es belluguen tan de pressa</div> <div> que sembla que mai no hagin d´estar tristes.</div> <div> Diries que la tristesa és una cosa quieta,</div> <div> contrària a la lluita per la vida,</div> <div> a les batusses per un pessic de síndria.</div> <div> I tammateix podem veure les àligues molt quietes,</div> <div> sostingudes per invisibles fils d´espera atenta</div> <div> que també és lluita per la vida.</div> <div> Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,</div> <div> s´alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa</div> <div> des d´on es veu l´ahir i l´avenir del món.</div> <div> Voldria saber si els avions de paper que sempre fas</div> <div> són perquè vols volar.</div> <div> Els fills dels llops caminen, i els de les orques neden.</div> <div> Però els animals que tenen ales han d´aprendre a volar</div> <div> del drama de llançar-se perdudament al buit.</div> <div> Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís com lava.</div> <div> ¿No voldries ser un cranc, un taupa cec, un arbre?</div> <div> ¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?</div> <div> Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols</div> <div> fer res, haurà de ser amb paraules.</div> <div> Mira´m: jo encara estic caient i preguntant-me</div> <div> si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.</div> <div> Això sí, tot i el brunzit del vent que m´eixorda i m´esmotxa,</div> <div> els paisatges que veig són, t´ho asseguro,</div> <div> unes vistes magnífiques.</div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>COM UN B</B><B>É PRECIÓS,…</B></div> <div> ("VIOLÈNCIA INTERVINGUDA")</div> <div> ROSINA BALLESTER</div> <bR> <bR> <bR> <div> Com un bé preciós,</div> <div> història de paraules,</div> <div> vaig confegint les lletres</div> <div> del mecanisme modulador de percepcions.</div> <div> La son, la son que ens empobreix,</div> <div> i fa fictici</div> <div> tot el dolor que així progressa.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>PASSATGES IV</B><B>   </B></div> <div> ("EL CICLE DE QAMAR")</div> <div> SARA SILVESTRE</div> <bR> <bR> <div> Quan Alícia dormia,</div> <div> els bolets feien créixer i disminuïr,</div> <div> i la reina de cors era despòtica i llunàtica.</div> <div> Quan Alícia dormia sense saber-ho,</div> <div> el caos era l´ordre establert,</div> <div> l´absurd era la raó de viure.</div> <div> Em sembla, a vegades,</div> <div> que Alícia encara ens somia.</div> <div> Em sembla, a vegades,</div> <div> que Alícia encara ens somia.</div> <div> Encara ens somia.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>SAXO BLAU MAR</B><B>Í</B><B>   </B></div> <div> ("GRILLS DE MANDARINA")</div> <div> OLGA XIRINACHS</div> <bR> <div> No facis cas del somni que et vol prendre.</div> <div> Escolta el blau de l´aigua que no dorm</div> <div> i s´emporta els fantasmes mar endins.</div> <bR> <div> Escolta el blau de la finestra viva</div> <div> pintada en un paisatge blau naixent.</div> <div> I el blau del bon xinès de porcellana,</div> <div> blau de muntanyes blaves, blau anyil</div> <div> d´amors enamorades. Blau sedós</div> <div> d´iris blaus, de glicines i jacints,</div> <div> de jardins on les mans són carícia</div> <div> i obren tardes celestes els camins.</div> <bR> <div> No escoltis el vell somni d´altres mons,</div> <div> queda´t aquí aquest vespre, vine amb mi</div> <div> perquè la lluna et vegi. Escolta el blau,</div> <div> la blava veu d´un saxo blau marí.</div> <bR> <bR> <bR> <div> <B>FEROTGE ENYORANÇA</B></div> <div> ("LA SENSUALITAT DEL SILENCI")</div> <div> TÒNIA PASSOLA</div> <bR> <div> Com l´instant mor al lloc orfe del somni,</div> <div> com la sageta on es perd l´au lleugera,</div> <div> la ferotge enyorança és fred i febre</div> <div> en el silenci granat de l´esfera.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <div> <B>GÈMINIS</B></div> <div> ("SEDIMENTS D´ALBAÏNA I MAREGASSA")</div> <div> ENCARNA SANT-CELONI i VERGER</div> <bR> <div> Com dos bessons a l´inrevés,</div> <div> la teua ànima i la mia:</div> <div> quan l´una mira, l´altra veu;</div> <div> quan l´una seu, l´altra camina.</div> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> <bR> </td> </tr></table></body>